La necessària regularització d’immigrants

L’Estat espa­nyol tor­narà a fer una necessària regu­la­rit­zació mas­siva d’immi­grants si pros­pera la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar accep­tada al Congrés dels Dipu­tats per la tota­li­tat dels grups par­la­men­ta­ris excep­tu­ant Vox. La pro­posta, pre­sen­tada amb l’aval de 700.000 sig­na­tu­res, ser­virà per donar una res­posta legal a una rea­li­tat social massa sovint igno­rada o sot­mesa a la demagògia xenòfoba. Però l’arri­bada de gent des­es­pe­rada pro­vi­nent de zones pobres o en con­flicte plan­teja un repte moral que les soci­e­tat moder­nes i democràtiques no poden defu­gir. Alhora, un procés de regu­la­rit­zació com aquest obe­eix també a una lògica econòmica que des­munta els argu­ments dels par­tits que s’hi opo­sen esgri­mint dis­cur­sos popu­lis­tes. Perquè la mesura, que si final­ment pros­pera bene­fi­ciarà prop de mig milió de per­so­nes, va adreçada a gent que ja faci prop de tres anys que vis­qui i tre­ba­lli al ter­ri­tori esta­tal i que, per tant, té dret a acce­dir a la tota­li­tat dels ser­veis públics con­tri­buint com con­tri­bu­eix a l’eco­no­mia amb la seva força de tre­ball. En aquest sen­tit, s’hi podrien aco­llir els immi­grants que siguin aquí des del novem­bre del 2021.​El pre­ce­dent més impor­tant el va apli­car el 2005 el govern pre­si­dit pel soci­a­lista José Luis Rodríguez Zapa­tero, quan va regu­la­rit­zar 600.000 per­so­nes. Al cap dels anys es pot dir que va ser una mesura a favor dels drets humans, però que també es va tra­duir en recur­sos impor­tants per a l’Estat, que a través de les apor­ta­ci­ons dels nous tre­ba­lla­dors a la Segu­re­tat Social ha con­so­li­dat uns ingres­sos anu­als de 3.200 mili­ons d’euros. L’inici del tràmit par­la­men­tari actual ha coin­ci­dit també amb la dero­gació de la nor­ma­tiva que per­me­tia a resi­dents estran­gers adqui­rir el permís de residència si com­pra­ven un habi­tatge de mig milió d’euros. Es trac­tava d’una porta oberta en el seu moment pel PP que bene­fi­ci­ava només els rics, que ara almenys hau­ran d’inver­tir en acci­ons empre­sa­ri­als per gau­dir d’aquest tracte. Men­tres­tant, la UE res­trin­geix la seva política d’asil i, amb l’excusa d’apli­car un model més soli­dari entre els països mem­bres per recol·locar els nou­vin­guts, en la pràctica acce­lera les depor­ta­ci­ons. I aquesta no és pas una bona notícia.