Barallats sumen menys

Les elec­ci­ons del 12-M han cer­ti­fi­cat la pèrdua de la majo­ria inde­pen­den­tista al Par­la­ment. Els tres par­tits que van con­duir el procés (Junts, ERC i la CUP) i que van arri­bar a tenir 74 dipu­tats, ara només en sumen 59 i han mal­ba­ra­tat un suport social con­si­de­ra­ble. Els motius d’aquest des­cens són múlti­ples, però d’entre aquests cal comp­tar-hi, de ben segur, la guerra fra­tri­cida que han man­tin­gut Junts, ERC i la CUP, sobre­tot des de l’endemà mateix del referèndum de l’1 d’octu­bre i de la decla­ració fallida d’inde­pendència. Des d’ales­ho­res, hi ha hagut una guerra sense treva que escla­tava per qual­se­vol excusa i en qual­se­vol esce­nari, ja fos en el govern o al mateix Par­la­ment; una guerra que ha con­tribuït al des­con­cert i a l’apa­tia de molts votants inde­pen­den­tis­tes. A banda de les ani­mad­ver­si­ons per­so­nals, un dels grans pro­ble­mes ha estat el de la difi­cul­tat d’acor­dar un relat i un full de ruta com­par­tits; un pro­blema, tot sigui dit, gene­ral en l’inde­pen­den­tisme.

En el cas dels par­tits polítics, és evi­dent que les diferències entre Junts i ERC són nota­bles, tant en l’aspecte de tra­dició política i d’ubi­cació en l’eix esquerra-dreta com d’estratègies a seguir. Però també ho és que sense un acord de mínims en allò que fa referència a l’agenda naci­o­nal serà difícil que el país avanci cap a la inde­pendència. O dit, d’una altra forma: sense uns par­tits sobi­ra­nis­tes amb una estratègia com­par­tida, difícil­ment avançarem en l’objec­tiu que es va fixar el 2012. Molt pro­ba­ble­ment, en aquest moment les pri­o­ri­tats d’alguns d’aquests par­tits són reforçar-se inter­na­ment i tro­bar nous lide­rat­ges; però també hi hau­ria d’haver la d’esta­blir ponts de diàleg que per­me­tes­sin una coe­xistència rao­na­ble entre ells i ens per­me­tes­sin albi­rar un futur il·lusi­o­nant com el que va haver-hi abans de l’1 d’octu­bre. El 2014, quan es va par­lar per pri­mera vegada d’una coa­lició entre CDC i ERC per a les elec­ci­ons euro­pees, el líder d’ERC, Oriol Jun­que­ras, va sen­ten­ciar: “Sepa­rats sumem més”; una frase que es va tor­nar a repe­tir després de l’experiència de Junts pel Sí. Pot­ser tenia raó, però el que queda clar és que “bara­llats sumen menys”.