Editorial

Ara toca aplicar l’amnistia

El Congrés espa­nyol va aixe­car ahir el vet del Senat a la llei d’amnis­tia, que va que­dar apro­vada per 177 vots a favor i 172 en con­tra. Un llarg camí, negat fins ara per impos­si­ble, incons­ti­tu­ci­o­nal i una llarga llista de qua­li­fi­ca­tius, inclòs el de la traïció, per part dels par­tits uni­o­nis­tes. Una llei apro­vada final­ment a con­tra­cor pel par­tit soci­a­lista, que ahir en dei­xava constància amb la cele­bració esca­dus­sera al Congrés i l’absència del pre­si­dent Pedro Sánchez a l’hemi­ci­cle en el debat previ a la votació. Una llei que ha de posar fi a una llista ingent de pro­ces­sos judi­ci­als i a l’ús i l’abús dels tri­bu­nals i el dret com a arma política con­tra unes idees i un col·lec­tiu, el movi­ment inde­pen­den­tista, per­se­guit i empre­so­nat, igno­rant fins i tot els dictàmens dels orga­nis­mes de l’ONU sobre deten­ci­ons arbitràries. S’ha apro­vat una llei, però pla­nen massa dub­tes sobre si el poder judi­cial l’apli­carà. Un greu pro­blema democràtic que posa en joc no només l’apli­cació d’una norma.

Ara és l’hora dels jut­ges. I no es pre­veu que sigui un camí fàcil ni curt. En ple debat, ahir, i abans de conèixer el resul­tat de la votació, la pre­si­denta madri­le­nya del PP, Isa­bel Díaz Ayuso, lide­rava i anun­ci­ava una cro­ada jurídica con­tra la llei, asse­gu­rant que les comu­ni­tats autònomes pre­si­di­des pel PP la por­ta­ran al Tri­buna Cons­ti­tu­ci­o­nal. I al Tri­bu­nal Suprem, els fis­cals del procés ini­ci­a­ven la seva par­ti­cu­lar rebel·lió i feien saber al fis­cal gene­ral de l’Estat, Álvaro García Ortiz, els seus dub­tes sobre una llei (i la volun­tat de no apli­car-la en deter­mi­nats casos) que encara no ha estat publi­cada ni ha entrat en vigor. Que un jutge o un fis­cal pugui tenir dub­tes sobre la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat d’una norma ni és un fet excep­ci­o­nal ni una ano­ma­lia, per això exis­tei­xen les qüesti­ons d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat amb la volun­tat de garan­tir els drets de les parts en un procés. Però bas­tir d’argu­men­tari jurídic la volun­tat de boi­co­te­jar l’apli­cació d’una llei per raons ideològiques i apel·lant a la sepa­ració de poders, que ells matei­xos s’hau­rien d’apli­car, con­travé l’essència mateixa de l’estat de dret que diuen defen­sar, i té un nom: ‘law­fare’. Caldrà bata­llar, encara, per cada causa perquè la repressió no ha aca­bat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia