Ripoll i els tallafocs a la ultradreta
Que una opció política d’ultradreta xenòfoba tingui expressió institucional és motiu de preocupació sempre, i és en aquest context on s’insereix la continuïtat de Sílvia Orriols a l’alcaldia de Ripoll en ser avortat el seu relleu mitjançant una moció de censura. Més enllà dels motius que ha expressat Junts i de les acusacions que li fan la resta de grups, la qüestió de fons és definir el concepte ‘tallafocs’ –altrament dit cordó sanitari– que s’estableix per barrar l’accés de la ultradreta al poder institucional i, a continuació, procurar que sigui una estratègia més útil del que està sent arreu. Convé aclarir si el tallafocs es redueix a no pactar amb aquestes formacions o si també hi ha d’incloure subscriure iniciatives per desallotjar-les del poder. A partir de les experiències prèvies, s’ha de tenir ben present que establir un tallafocs amb l’únic objectiu d’allunyar la ultradreta dels càrrecs és una mesura amb caràcter temporal perquè facilita el discurs victimista de l’extrema dreta i li reporta una millora de resultats en la següent contesa electoral. Permetre que exerceixi el poder –amb el que comporta de vulneració de drets– confiant que ja s’estavellarà és tan ingenu com pretendre que una moció de censura sense una alternativa de govern amb contingut tindrà efectivitat. Ben al contrari, aplicar un tallafocs sense l’acord d’un programa alternatiu allunya encara més el ciutadà dels partits tradicionals perquè propaga la idea que busquen el poder pel poder. Derrotar la ultradreta no s’aconsegueix ni fent veure que no existeix ni acusant-la de tots els mals que assoten el món. Cal ser menys reactiu i més propositiu. En el cas de Ripoll, Orriols ha sortit guanyadora de la maniobra d’o caixa o faixa que va plantejar en sotmetre’s a una qüestió de confiança. Acceptant que el diagnòstic que ha fet Junts per justificar no votar la moció de censura pugui ser en part encertat, és una evidència que el mateix argumentari era vàlid un mes enrere i que no calia ni regalar tants dies de victimització a la líder d’Aliança Catalana ni frustrar les expectatives dels ciutadans que no comparteixen postulats i decisions de l’alcaldessa i de bona fe creien que l’acord que no va ser possible després de les municipals del 2023 ho seria ara.