El Dia del Treball amb drets pendents

Encara que no estigui aprovada, segurament ho estarà la setmana entrant; la reducció de la jornada laboral anunciada pel govern espanyol marcarà la commemoració d’aquest Primer de Maig, entesa com una conquesta social en un col·lectiu sotmès els darrers anys a un retrocés de drets. Tot va començar amb la reforma laboral aprovada de manera implacable pel Partit Popular quan governava amb folgada majoria i que a la pràctica va representar, per exemple, renunciar a la indemnització de 45 dies per any treballat i reduir-ho només a 20. D’aleshores ençà hi ha hagut correccions legislatives i esforços polítics per actualitzar el salari mínim interprofessional, tot i els apocalíptics advertiments d’una dreta que sempre arronsa el nas quan es tracta de reduir beneficis empresarials per millorar els sous.

En aquest sentit, la reducció de la jornada ens homologa amb altres països europeus però, tot i així, ja compta amb l’oposició del Partit Popular i també de la patronal, poc partidaris d’entrar en un procés negociador que sí que té el vistiplau dels sindicats. Com ha passat altres vegades, l’aplicació de la jornada no es traduirà pas en el desgavell econòmic que els populars no deixen de pregonar, mentre l’economia espanyola manté signes robustos beneïts per organitzacions internacionals com el Fons Monetari Internacional. I és que l’oposició als avenços d’aquest col·lectiu, que representa la franja més important del conjunt de la societat, obeeix estrictament a posicions ideològiques, no pas a l’interès per la bona marxa de l’economia. En un món globalitzat, les condicions dignes dels treballadors i treballadores són tan essencials com beneficioses per a tothom. I per això mateix és innegable que l’augment desbocat dels preus no ha vingut acompanyada del corresponent increment dels sous, fins al punt d’esquerdar el contracte social en el qual s’ha basat sempre el capitalisme. Sense oblidar els més joves, que avui haurien de tenir un protagonisme central en les manifestacions del país, i que l’actual mercat condemna a una exclusió que torpedina no només el seu futur sinó el de tots.