És difícil volar de manera sostenible

La descarbonització de la mobilitat té una pedra a la sabata en l’aviació. A falta d’una tecnologia que permeti volar sense emetre CO2 i altres gasos, la indústria ho supedita tot en el curt i mitjà termini al SAF, un combustible que captura diòxid de carboni, però que el torna a alliberar quan es crema. Així doncs, d’una banda, descarbonitza i de l’altra, carbonitza. Ara bé, el SAF permet fer passos en la transició energètica sense la necessitat de canviar avions, ni fer substitucions dràstiques del querosè, ni alterar els plans de creixement de les companyies (que no paren d’augmentar l’oferta). Això sí, produir SAF és més car que fer querosè a la manera tradicional i això farà augmentar els costos. D’altra banda, el refinat de SAF és una indústria que s’ha de crear des de zero i podria passar que, si no es compassen bé les inversions, la demanda experimentés desajustaments. Per tot això, la indústria demana incentius i suport.

Però l’administració té un dilema complicat perquè és un mitjà de transport que contamina. En termes relatius només suposa un 2,1% de les emissions de diòxid de carboni que hi ha al món, i un 12% de les del transport. Són les taxes arxiconegudes que surten en tots els actes de divulgació i presentacions de representants d’aerolínies. Menys conegudes són les xifres per càpita (emissions per passatger i quilòmetre), que situen l’aviació en un lloc destacat en la mobilitat més contaminant. Als antípodes, el tren apareix com el mitjà més sostenible, tot i que, per ser justos, caldria saber de quines fonts procedeix l’electricitat que mou els combois. Per això, alguns governs han optat per limitar les rutes aèries que tenen una alternativa en el ferrocarril. Les aerolínies es queixen, però quan hom mira el calendari d’adopció del SAF que ha fixat la UE, no tenen massa raó: aquest any serà el primer que estiguin obligades a posar almenys un 2% del SAF en els dipòsits i així progressivament fins al 2050, quan haurà de ser el 70%. La resta és combustible fòssil. Cal pensar que la prohibició de vendre cotxes de combustió és per al 2035. En aquest context, cal advocar per un consum més racional dels avions.