Operació Catalunya: amnèsia i impunitat

Durant el judici pels GAL, l’organització terrorista creada durant el govern de Felipe González, l’exdirector de la Guàrdia Civil José Antonio Sáenz de Santamaría va afirmar: “Hi ha coses que no es fan; si es fan, no s’expliquen, i si es confirmen, es desmenteixen.” Aquesta és la màxima que es devien gravar al cervell els exdirigents del Partit Popular que han comparegut fins ara davant la comissió d’investigació sobre l’anomenada operació Catalunya que es desenvolupa al Congrés. Tots els compareixents, des de l’expresident del govern Mariano Rajoy fins a l’expresidenta del partit a Catalunya Alícia Sánchez Camacho, s’han cenyit al mateix guió: negacions reiterades malgrat les evidències acumulades al damunt de la taula, amnèsia selectiva quan convé i un intent de desviar l’atenció amb la presumpta corrupció del govern de Pedro Sánchez o amb els acord d’aquest últim amb els independentistes. L’exsecretària general dels populars María Dolores de Cospedal va arribar a negar la credibilitat dels àudios perquè no han tingut, en paraules seves, una “cadena de custòdia judicial”, un argument cínic si tenim en compte que, ara com ara, la justícia espanyol s’ha negat a intervenir malgrat l’acumulació d’evidències.

El més greu de tot plegat és la impunitat amb què s’ha actuat. L’article 3.2 de la llei orgànica 5/1984 estableix que si un compareixent menteix i se’n deriven indicis de criminalitat, la comissió ho ha de posar en coneixement del ministeri fiscal. I l’article 502 del Codi Penal castiga com a delicte amb fins a un any de presó els qui falsegin la veritat en seu parlamentària. De moment, però, les mentides flagrants dels exdirigents del PP no han provocat cap reacció per part de la mesa de la comissió. Alguns grups han demanat que es remetin les declaracions a la fiscalia, però la història ens ensenya que aquestes iniciatives acaben sempre en no res. Tampoc hi ha hagut cap actuació, ni se n’espera, per part de la justícia. Les diligències judicials que s’han intentat han quedat en paper mullat. L’operació Catalunya, doncs, té tots els números per acabar amb silencis clamorosos i una impunitat absoluta.