Gestionar, recuperar i protegir el Llobregat

Catalunya ha sabut mantenir poc –per no dir gens– els espais naturals que conformen l’entorn litoral. La voracitat constructiva, iniciada amb el franquisme i consolidada per la doctrina liberal, ha fet que molts espais s’hagin perdut i són poques les reminiscències que es conserven del que havia estat la costa catalana. Una d’aquestes excepcions és el delta del riu Llobregat, juntament amb el de l’Ebre i el cap de Creus. Un espai, el del Llobregat, d’un interès ecològic indiscutible però que està constantment amenaçat. Tant per les infraestructures com per la pressió immobiliària extraordinària que li confereix el fet d’estar al bell mig de la conurbació metropolitana de Barcelona. I és justament aquesta ubicació estratègica el que el posa en el punt de mira d’ampliacions de carreteres, aeroports i ports. Actualment, tot i tenir un 60% de l’espai urbanitzat, segueix sent un dels pocs grans pulmons de l’àrea metropolitana i on genera gran part de la producció hortícola de la zona.

La petició que es converteixi en un espai blindat de les amenaces que li arriben és més que raonada i arriba en un moment que, a més, és necessària. La coincidència dels governs català i estatal per a l’ampliació de l’aeroport no es donava fins ara i el projecte que ho faci possible no tardarà a arribar. Caldrà veure com es garanteix la preservació de la Ricarda i si aquesta és una protecció real i no només reflectida en el paper. Ja amb la primera ampliació del Prat es van pactar compensacions ambientals que posteriorment Europa va haver d’exigir que s’executessin perquè no es feien. La singularitat del delta del Llobregat mereix el més alt grau de protecció i la garantia que es preservarà una de les poques zones agrícoles a l’entorn metropolità. Igual que es fa amb el delta de l’Ebre i amb el cap de Creus, cal gestionar, recuperar i protegir el Llobregat. Lamentablement, avui tenir la figura del parc natural no blinda un espai al cent per cent i la pedagogia contra aquells que hi atempten o ho volen fer no es pot perdre. Però en tot cas s’ha d’intentar trobar l’equilibri entre els interessos legítims de país i garantir que el perímetre d’un espai natural no admet queixalades.