L’engany del PP i Vox al País Valencià

L’associació Famílies pel Valencià ha denunciat que la Conselleria d’Educació valenciana, encapçalada per José Antonio Rovira, “no respecta” els resultats de la consulta de la llengua base als centres d’ensenyament de les comarques castellanoparlants del País Valencià i que, en alguns casos, “ha obviat el sentir majoritari de les votacions”. També han remarcat que aquesta vulneració posa de manifest que “el vertader objectiu que tenien en la consulta era eliminar el valencià”. L’associació, juntament amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i famílies de Russafa (València), han formalitzat una demanda contra l’ordre de la Conselleria d’Educació amb la voluntat d’evitar, segons han dit, que “es vulnerin els drets lingüístics de l’alumnat, en deixar el valencià en una situació d’inferioritat en relació amb el castellà dins el sistema educatiu”.

Durant mesos, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, es va afartar de lloar les virtuts de la “llibertat educativa” que havien pactat el Partit Popular i Vox. Es tractava, segons clamaven, de posar fi al “model català” d’“imposició lingüística” de l’anterior govern progressista format per PSOE, Compromís i Unides Podem, i de garantir que les famílies fossin “lliures de triar la llengua de l’educació dels seus fills”. Però la consulta no va sortir com volien i es va convertir en un bumerang. De fet, va posar de manifest tant la paranoia de les dretes espanyolistes com una realitat que no tenia res a veure amb la que ens presentaven. Si hi havia una llengua que s’imposava no era el català, sinó més aviat al contrari. Ara és el govern de Mazón el que no respecta la llibertat de les famílies. Però la consulta, no ho oblidem, també ha estat una desautorització, en tota regla, als governs anteriors, inclòs el del Botànic, que en cap moment van oferir els recursos per atendre una demanda que existia; una prova que, tot sovint, la dreta acaba imposant el seu relat i condicionant les polítiques a una esquerra incapaç d’actuar amb valentia. El que cal reclamar ara és que el govern valencià respecti la veu de la ciutadania i la “llibertat educativa” que tant havia reivindicat.