Que el verd no ens faci abaixar la guàrdia

Després de tres anys de sequera extrema, aquesta ha estat una primavera plujosa que ha dut un esclat de natura arreu. Els rius han tornat a portar aigua i als boscos arbres i matolls han recuperat un color verd que feia temps que no es veia. I aquesta sensació de recuperació de la normalitat pot portar a una falsa percepció de seguretat que faci que abaixem la guàrdia. Un extrem que no ens podem permetre ni pel que fa a consum d’aigua ni pel que fa a prevenció d’incendis. La feina de conscienciació que s’ha fet les darreres dècades no es pot veure entelada perquè els embassaments hagin recuperat uns nivells d’aigua acceptables o per la verdor dels prats. A Catalunya, com a tot arreu, es viu els efectes d’un canvi climàtic que anirà a més en el futur i que, ara, ens deixa a les portes d’un estiu en què el perill d’incendis forestals continua molt viu. La feina de cossos com el de Bombers o d’Agents Forestals ha fet possible que s’hagi aconseguit reduir en un centenar el nombre d’incendis anuals tot i que han anat augmentant els dies amb el risc més alt de foc. Però la tasca d’aquests cossos no hauria tingut cap efecte si no s’hagués aconseguit la implicació de col·lectius sensibles com els agricultors, però també de la ciutadania en general. L’experiència ens ha demostrat l’efectivitat d’eines com el pla Alfa de prevenció i de decisions com el tancament de l’accés a alguns espais naturals els dies de més perill. Però això no treu que a Catalunya tres quartes parts dels boscos no tenen cap tipus d’explotació, que no s’hi fan tasques de manteniment i que, en cas de risc d’incendi, es converteixen en autèntics polvorins.

Aquest estiu la vegetació estarà més humida i, per tant, hauria de ser més difícil que la combustió d’un foc es propagui amb tanta facilitat com en anys anteriors. Però els boscos també estan plens arbres i matolls morts a causa de la sequera i això són tones de biomassa a disposició de les flames. I és que a banda de conscienciació també cal que les administracions donin ajudes als propietaris forestals i que hi hagi una política real de gestió dels boscos, perquè aquesta seria l’autèntic tallafoc natural.