El Prat i el sistema aeroportuari català

Salvador Illa vol presentar la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat abans de l’estiu amb “rigor tècnic” i “consens polític”, tot i que avisa que l’execució no se supeditarà a aquest consens. Escollir un camí és imprescindible perquè aquest no pot ser un tema eternament atrapat entre expectatives que mai es concreten. Però no és un bon punt de partida la renúncia al consens, que no hauria de ser només polític sinó més transversal, incorporant-hi societat civil, sectors econòmics i moviments ciutadans. Un dels errors recurrents en el disseny aeroportuari ha estat considerar cada infraestructura de manera aïllada i ara no s’hauria de repetir. L’ampliació del Prat no es pot decidir sense abans haver optimitzat el conjunt del sistema aeroportuari català, amb Girona i Reus infrautilitzats i el Prat col·lapsat des que una decisió política que no es va prendre a Catalunya va ‘convidar’ les companyies de baix cost a anar abandonant les pistes de la Costa Brava i de la Costa Daurada camí de Barcelona. Aquella iniciativa va constituir un error formidable, que caldria revertir. Per ser més que l’aeroport d’una gran destinació turística i aportar valor a Catalunya com a seu de congressos, simposis i esdeveniments amb valor afegit, el Prat necessita multiplicar l’oferta de vols intercontinentals –l’Expo d’Osaka és l’escenari d’algun sondeig en aquest sentit– que estalviïn el pas obligat per Barajas. Però no es justifica la necessitat d’ampliar-lo per aquest objectiu mentre no s’hagin explorat totes les alternatives en la gestió de les pròpies pistes del Baix Llobregat i en el reforç que poden aportar les instal·lacions de Vilobí d’Onyar i Reus, a una hora de Barcelona, amb connexió amb el TAV ‘a priori’ desencallada i anys enrere destinatàries d’inversions que ara tenen justificació difícil pel seu poc ús.

Els socis d’investidura d’Illa no posaran fàcil l’ampliació. En tot cas, el president català i l’espanyol són del mateix color polític i aquest fet hauria de facilitar l’acord sobre un model que ha de venir proposat des de Catalunya. Altra cosa són els interessos d’Aena i les resistències atàviques d’un Estat permanentment concebut de manera radial.