Illa, massa pusil·lànime amb Sixena

L’endemà que el Tribunal Suprem desestimés els recursos presentats per la Generalitat i ordenés al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el lliurament al monestir de Sixena de les pintures murals de la seva Sala Capitular, el president Illa, des del Japó, va advertir que no obstruiria la sentència, tot traslladant als tècnics del MNAC la responsabilitat d’extreure unes pintures, una acció que, segons han advertit reiteradament diferents professionals de prestigi internacional, pot desembocar en un gran desastre. Pot ser agosarat, si més no en l’escenari polític actual, demanar a un president de la Generalitat que desacati la sentència del Suprem, però això no vol dir que no pertoqui exigir a Illa –que, en aquestes primeres hores després de l’anunci, ha projectat una imatge més aviat tèbia– un grau més gran de fermesa i, al capdavall, responsabilitat. Una actitud, en definitiva, més en concordança amb la de la seva mateixa consellera de Cultura, Sònia Hernández, que dimecres, poc després de saber-se la decisió de l’alt tribunal, ja alertava de la impossibilitat de retirar i traslladar les pintures sense danyar-les de manera irreparable.

Illa, segons quines batalles, és evident que no les lliurarà, però d’un president de la Generalitat toca esperar-ne una defensa més decidida del patrimoni del MNAC (ni que sigui com a respecte pels esforços de tota mena que des de fa dècades s’hi han dedicat) i un relat més rotund contra els discursos obertament catalanòfobs que continuen arribant des d’Aragó. Sigui com sigui, malgrat la pronunciació dijous del Tribunal Suprem, queden encara força interrogants per resoldre en el cas Sixena i, també, algunes veus per escoltar (per exemple, la del ministre Urtasun, membre del patronat del MNAC). Una cosa és el que diu la sentència i una altra, com es pot arribar a executar. En tot plegat, caldrà veure com entomen aquesta patata calenta els tècnics del MNAC i si la Generalitat, un cop acabada la batalla judicial i si les pintures finalment surten del museu, reclama els diners que va pagar per aquestes obres (i els que ha destinat a conservar-les). En un i altre cas, però, convindrà, per part de la Generalitat, més lluita i determinació.