Fumar cada cop hauria de ser més difícil

Aquesta setmana passada s’ha celebrat el Dia Mundial sense Tabac i, coincidint amb la data, l’Estat ha avançat diversos aspectes de l’esborrany de reforma de la llei antitabac. Algunes de les previsions que s’hi fan ja eren conegudes, com ara la futura prohibició de fumar a les terrasses de bars i restaurants. Altres aspectes, però, són més nous i el vet al tabac s’ampliarà a espais com ara vehicles d’ús laboral, l’exterior de les sales de festa i els campus universitaris. Que a una llei que ja té 15 anys li cal una reforma és una evidència. La societat ha avançat en aquest temps i, aspectes que en aquell moment eren trencadors, avui en dia els ciutadans els tenim totalment interioritzats: a ningú se li acut fumar dins d’un restaurant, per exemple. I és gràcies a aquest aprenentatge social que la reforma que pugui arribar hauria de fer un pas més respecte de la restriccions del 2010. Com va passar llavors, sectors com ara el de l’hostaleria temen que més prohibicions signifiquin pèrdues econòmiques i que una part del turisme opti per països sense tantes limitacions. L’experiència ha demostrat, un cop més, que els temors que hi havia no s’han complert, sinó que s’han acceptat col·lectivament.

Fumar no és un hàbit, és una addicció. Aquest és un aspecte fonamental que no es pot perdre de vista. De fet, el sistema sanitari el tracta com a tal i els medicaments per deixar el tabac ja es dispensen per la Seguretat Social amb bons resultats. Però el tabaquisme, tot i que socialment acceptat, provoca unes 10.000 morts anuals a Catalunya i gairebé una de cada quatre persones fuma. Ni les continuades pujades de preu ni els missatges dissuasius impresos als paquets n’han erradicat el consum i ara els joves s’hi introdueixen a través dels vaporitzadors, que poden causar danys respiratoris greus i persistents. A l’imaginari col·lectiu ningú dubta que fumar –activament o de forma passiva respirant el fum d’un altre– és dolent per a la salut. Però si aquesta consciència està arrelada i es fan campanyes però el consum de tabac no es redueix, és que alguna cosa està fallant i que calen estratègies noves. En definitiva, anar més enllà.