Prou improvisacions amb la llengua
La modificació i posterior tornada al punt de partida en les penalitzacions per faltes d’ortografia en les imminents PAU és un símptoma que el problema del baix domini de la llengua –que acaba de ser motiu d’un Pacte Nacional– no és la selectivitat sinó tot el període formatiu. La llengua singularitza un país i aglutina els seus ciutadans al voltant d’un element comú. Si al llarg de l’etapa educativa l’exigència de competències lingüístiques hagués estat la que toca, el debat de les faltes que resten puntuació a les PAU hauria estat superflu. Dimecres, docents i estudiants van quedar estupefactes pel canvi en les instruccions rebudes a la tardor: els errors ortogràfics només restarien punts en les matèries de llengua. Una decisió improvisada que, a més, anava en sentit contrari a la necessitat de prestigiar l’expressió escrita de la llengua com a forma bàsica de coneixement. No han passat ni 24 hores, i Universitats ha rectificat per recuperar el criteri de principi de curs, i així l’ortografia s’avaluarà en totes les matèries que produeixin text, siguin de llengua o no, però amb un topall en el descompte de punts. El mecanisme anterior tampoc era del tot proporcionat, ja que en un cas extrem un estudiant podia suspendre un examen notable si havia comès un excés de faltes d’ortografia.
La valoració que mereix la llengua en les PAU no pot anar en detriment de la igualtat d’oportunitats. Els estudiants catalans s’examinen de tres llengües i els espanyols, de dues. D’una banda, els criteris de correcció haurien de ser comuns a tot l’Estat des del moment que tots els estudiants espanyols competeixen amb els catalans per les places de les facultats de Catalunya. Alhora, seria contraproduent que la penalització per les faltes d’ortografia acabés comportant que més estudiants catalans escollissin el castellà com a llengua de les PAU en valorar-la acadèmicament més assequible que el català. Pel fet de tenir en contra l’Estat que l’hauria de defensar, la supervivència del català és un fet insòlit. Sentir ahir Díaz Ayuso com es referia –en el fons i en la forma– a l’ús de les llengües en la Conferència de Presidents que tindrà lloc avui dissipa tot dubte sobre el que hi ha en joc.