Un nom que sí que fa la cosa

La llista guanyadora a l’Assemblea del Consell Departamental, una coalició formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista i altres formacions d’esquerres, va presentar-se amb la promesa de dur a terme una consulta per canviar el nom del departament amb què és coneguda la Catalunya del Nord, el de Pirineus Orientals. Des de fa anys, una part de la ciutadania ha mostrat reiteradament el poc reconeixement de l’actual denominació. Fa nou anys, França va emprendre la modificació de les regions, i les del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus –que incloïen la Catalunya del Nord– es van fusionar i la nova macroregió va passar a anomenar-se Occitània, tot i que des de la Catalunya del Nord s’havia apostat per afegir-hi els termes “País Català”. A partir d’aleshores, però, molts municipis nord-catalans van afegir a l’entrada i sortida de la localitat rètols on apareix “País Català”. Ara que es posa al damunt de la taula la revisió del nom del departament, és una bona oportunitat per canviar-lo per un altre “que porti la identitat catalana”, tal com va assegurar el vicepresident del Consell Departamental, Nicolas Garcia.

De moment s’han posat diferents propostes al damunt de la taula. En un primer moment, Catalunya Nord o País Català van quedar descartades a la vista de les poques possibilitats de ser acceptades pel Consell d’Estat, un organisme que ha impedit l’ús de la llengua catalana als ajuntaments i que, molt probablement, també bloquejarà qualsevol proposta que posi de manifest les arrels catalanes del país. Tot i això, cal recordar que des de la publicació ‘El petit llibre de la Catalunya Nord’ (1974), aquesta definició és acceptada per tota la comunitat acadèmica dels països que formen l’univers cultural català. També s’han proposat altres denominacions, com ara Pirineus Catalans, Pirineus Catalunya o bé Terres Catalanes. En tot cas, cal desitjar que el resultat final d’aquest procés parteixi d’un respecte per les decisions del territori i el criteri acceptat per la comunitat acadèmica, i que permeti, ni que sigui de manera nominal, recordar i reivindicar uns llaços escapçats pels estats espanyol i francès el 1659.