Els senglars, un maldecap que vol control

La de grups de senglars passejant-se amb una certa parsimònia per entorns urbans o residencials, ha estat una imatge si es vol airosa d’una problemàtica, en forma de plaga, que afecta diversos punts del territori català i que també es visualitza, amb totes les diferències que calgui assenyalar, en d’altres espècies, com cabirols o conills. Les xifres, avui, assenyalen que en el cas dels porcs salvatges la situació està estabilitzada, ja que la pandèmia primer i la sequera després han frenat el seu esclat demogràfic. Això, però, no equival a poder afirmar que la presència del senglar no continua sent un veritable maldecap en no pocs indrets, com ara l’entorn dels massissos del Montnegre i el Corredor, on es calcula que en alguns punts hi ha una població d’uns quinze exemplars per quilòmetre quadrat, quan Unió de Pagesos estima que, per anar bé, no haurien de ser més de quatre o cinc. Davant d’aquests indicadors, i l’impacte no precisament benèvol que aquestes espècies provoquen en els conreus o en la mateixa seguretat viària, cal insistir en mesures de control, com per exemple les que s’apliquen en alguns entorns del voltant de Collserola, on s’han col·locat contenidors especials per, si més no, dificultar que es puguin alimentar.

Els números, però, ja fan veure que amb aquest tipus de mesures no n’hi ha prou, ni de lluny, per reduir les colònies, i que cal aplicar-ne de més dràstiques, com ara les batudes. Com tota activitat, però, en què hi ha armes pel mig, aquesta s’ha de garantir que es dugui a terme amb les màximes garanties, i no només per un criteri de seguretat, que per si sol ja és prou argument, sinó també per assegurar que aquesta política d’eliminació d’exemplars sigui essencialment eficaç prioritzant, per exemple, l’abatiment de femelles o els porcs més joves. Per tot plegat cal afinar, més si cal, els objectius i operatius d’aquests plans de control poblacional (PCP), prec que a banda de decisions concretes, com ara actualitzar els censos de senglars, també pressuposa que tots els agents implicats en aquesta estratègia –Generalitat, caçadors i pagesos– defineixin més clarament quin és el paper que cadascú ha de jugar per evitar friccions innecessàries i, sobretot, optimitzar recursos.