L’oncle Sam muny la guardiola europea

En poc temps l’activitat econòmica i les empreses vinculades a la defensa han passat de guardar un perfil públic reservat i discret a ser objecte de reivindicació institucional i ocupar un lloc prioritari en l’agenda política. És la principal prova de càrrec que la idea del rearmament d’Europa per fer front a un suposat enemic exterior ha guanyat el relat sense marge per al dissentiment. En conseqüència, ara toca, sí o sí, gastar en vaixells de guerra, avions de combat, munició estratègica i tot allò que es pugui comprar amb el 5% del PIB de cada estat. El president dels Estats Units, Donald Trump, amb tota la seva volatilitat i fatxenderia, s’ha sortit amb la seva, que no és cap altra que portar negoci per a la seva ‘America first’. La indústria de la defensa estatunidenca ja es frega les mans perquè li venen comandes. Però la idea no era prioritzar el ‘made in EU’? Sí, però les companyies europees del sector, líders en alguns camps, no tenen prou múscul per absorbir la demanda que els ve a sobre. Cal pensar que els principals grups americans tripliquen el volum de negoci dels seus equivalents europeus.

L’altra pedra a la sabata és el finançament. Ni els bancs, ni les borses, ni les societats d’inversió, ni les gestores de capital risc europees funcionen veritablement a escala continental, el mercat continua compartimentat i amb mentalitat local i això resta potència, en un moment en què activar el capital és clau. En un tres i no res, les cases d’inversió dels Estats Units s’han plantat a Europa amb ETF temàtics i altres vehicles a mida dels inversors europeus i dels seus interessos i estan aconseguint capitalitzar les expectatives del moment. BlackRock, S&P, State Street, VanEck o WisdomTree estan guanyant el partit com a equip visitant, per falta de punteria del local. Així doncs, l’oncle Sam també està sabent com munyir la guardiola del porquet europeu. Si inevitable ha estat empassar-se el gripau del 5% del PIB en defensa, un mínim decòrum hauria de motivar la UE a fer les coses millor de com ho està fent perquè al darrere del 5% no vingui tot l’‘America first’. Activar i unir els estalvis i les inversions és clau.