El final de la «doctrina Monroe»

El 1823, el pre­si­dent nord-ame­ricà James Mon­roe va estre­nar la seva doc­trina política, que es resu­meix en la frase: «Amèrica per als ame­ri­cans». Una mani­o­bra estratègica per allu­nyar-los de les potències colo­ni­a­lis­tes euro­pees, defen­sant la inde­pendència dels estats del con­ti­nent, i con­ver­tir-los en el «pati del dar­rere dels EUA». La doc­trina Mon­roe ha tin­gut molt d'èxit perquè els dife­rents governs nord-ame­ri­cans han fet i des­fet, política­ment i mili­tar­ment, a la seva con­veniència pel ter­ri­tori de l'Amèrica Lla­tina. L'expre­si­dent dels EUA, George W. Bush, pre­o­cu­pat més per l'Ori­ent Mitjà que pels seus veïns del sud, no va tenir gaire cura de les rela­ci­ons amb el sud del con­ti­nent i va veure que la seva política ultra­con­ser­va­dora va pro­vo­car l'apa­rició d'un movi­ment popu­lista que, començant per Veneçuela, va anar escam­pant-se per altres països. Barack Obama, que bàsica­ment es dedica a refer el que Bush ha espat­llat, té clar que el món ha can­viat i que els EUA han de bus­car ali­an­ces amb els veïns més que enfron­ta­ments. La cimera de les Amèriques ha estat un bon inici perquè els ame­ri­cans –del nord, del cen­tre i del sud– comen­cin una nova etapa.