Dret a no rebre publicitat i que la que es rep no enganyi

El desen­vo­lu­pa­ment de noves tec­no­lo­gies ha millo­rat la capa­ci­tat de les empre­ses per exer­cir el seu dret a fer publi­ci­tat, i en la mateixa pro­porció ha com­pli­cat la vida dels con­su­mi­dors que no en volen rebre. No fa tants anys, el con­flicte d'interes­sos es reso­lia d'una manera molt sen­zi­lla –el pro­pa­gan­dista dei­xava una carta a la bústia i el des­ti­na­tari la llençava a les escom­bra­ries sense obrir-la–, però ara és gai­rebé impos­si­ble lliu­rar-se de la publi­ci­tat inde­sit­jada, que també arriba amb tru­ca­des al telèfon fix, tru­ca­des al mòbil, SMS a aquest mateix apa­rell i cor­reus electrònics. És una bona notícia, doncs, que l'asso­ci­ació de les empre­ses que es dedi­quen a aquesta acti­vi­tat hagi creat un ser­vei d'inter­net que faci­lita als usu­a­ris que refu­sen la publi­ci­tat no dema­nada apun­tar-se a una llista perquè siguin exclo­sos de les cam­pa­nyes publi­citàries fetes amb bases de dades públi­ques o d'enti­tats amb les quals no tenen cap relació.

També repre­senta una millora de la pro­tecció dels con­su­mi­dors –encara que arriba molt tard– l'apro­vació dels codis de con­ducta sobre els nego­cis basats en l'envi­a­ment de mis­sat­ges SMS Pre­mium i tru­ca­des a línies de tari­fació addi­ci­o­nal per par­ti­ci­par en con­cur­sos tele­vi­sius o des­car­re­gar con­tin­guts al telèfon mòbil. Sem­bla men­tida que fins ara –bé, fins que no pas­sin qua­tre mesos des de la publi­cació del codi– no s'hagi obli­gat a fer que la publi­ci­tat d'aquests ser­veis es faci amb lle­tres que es puguin lle­gir i no es moguin a la pan­ta­lla i que en tot moment es vegi el cost de la tru­cada. Igual­ment incom­pren­si­ble és que fins ara no s'hagi pro­hi­bit que els ser­veis d'atenció als cli­ents i de post­venda fun­ci­o­nin amb números de tari­fació addi­ci­o­nal.