Opinió

Procés d'èxit o humiliació

Cremen etapes. Cap a unes plebiscitàries de cartró pedra. I cap a una humiliació sense precedents si decau el procés.

Cre­mant eta­pes. A més d'un, el debat d'aquesta set­mana al Congrés espa­nyol li ha sem­blat una pèrdua de temps, per dir-ho suau­ment. I més quan molts dels que hi van par­ti­ci­par es van dedi­car, sim­ple­ment, a fer un míting de cara a les euro­pees. Però els que lide­ren el procés des del punt de vista polític con­si­de­ra­ven que era un pas neces­sari per, com diuen, car­re­gar-se de raons, sobre­tot de cara a Europa. Ara, en aquesta tesi de cre­mar eta­pes, toca, després de Set­mana Santa, des­per­tar la ponència de la llei de con­sul­tes cata­lana. La ponència estarà enlles­tida abans de l'estiu i pas­sarà pel Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries. I uns dies abans o després de l'11 de Setem­bre el govern espa­nyol la impug­narà i tan­carà qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de fer la con­sulta de manera legal i acor­dada. Aquesta, la llei de con­sul­tes, és, segons els experts del mateix Con­sell per a la Tran­sició Naci­o­nal, i després del no al traspàs de la com­petència d'aquesta set­mana, l'última opor­tu­ni­tat que té l'Estat espa­nyol per, com ha fet Angla­terra amb Escòcia, pac­tar una con­sulta amb Cata­lu­nya.

I és que aquesta és la clau, les opor­tu­ni­tats les perd l'Estat perquè la con­sulta s'ha de fer sí o sí i no valen suc­ce­da­nis, perquè d'elec­ci­ons ple­bis­citàries no n'hi haurà; en tot cas, hi haurà uns comi­cis al Par­la­ment avançats i l'hemi­ci­cle que en surti haurà de deci­dir si tira enda­vant una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència. Vaja, sal­tar-se la lega­li­tat espa­nyola vigent. I és que, de nou, anem a parar al mateix lloc. Ja vaig defen­sar en un arti­cle ante­rior que era igual el que orga­nitzés l'ANC per a la pro­pera Diada, perquè serà un èxit. Serà un èxit perquè la gent empeny i a la gent comença a impor­tar-li un rave la lega­li­tat vigent, i més quan et volen pren­dre el pèl dia rere dia i quan la guerra bruta con­ti­nua i anirà a més. El pro­blema, doncs, el tenen els par­tits. Els con­tra­ris a la con­sulta ho tenen fàcil. Con­ti­nu­a­ran defen­sant que no cap en la lega­li­tat espa­nyola. El PSC –favo­ra­ble, segons el seu pro­grama elec­to­ral, al dret a deci­dir– demos­trarà més clara­ment encara en la cam­pa­nya d'aques­tes euro­pees que es pot can­viar la Cons­ti­tució per afa­vo­rir els bancs, però que fa una catxa quan parla de can­viar-la per votar. ERC, ICV-EUiA i les CUP la volen sí o sí. I CiU? Aquí hi ha part de la clau. Ni ells ho saben, i per això mal­den per una oferta de Rajoy. Sí el procés decau, la humi­li­ació a què serem sot­me­sos com a poble no tindrà res a veure en el vis­cut des del decret de Nova Planta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia