Pregunta

Suposo que ja han vist que de tant en tant aquells que cre­uen, o que apa­ren­ten creure, en un encaix de Cata­lu­nya dins d'Espa­nya que no sigui a mar­te­lla­des ens sur­ten amb la solució de tran­si­gir amb la con­sulta, sí; però amb una altra pre­gunta. Ja els dic d'entrada que jo també n'hau­ria pre­fe­rit una de dife­rent i més clara, però aquí la qüestió és una altra.

Embran­car-se en si la pre­gunta ha de ser un adéu a Espa­nya o una nego­ci­ació d'un esta­tus dife­rent és pas­sar per alt un fet, i és que el govern espa­nyol, qual­se­vol que sigui el seu color, no pot adme­tre una con­sulta cir­cums­crita a Cata­lu­nya. Cap con­sulta. No ja si volem la inde­pendència, sinó també sobre qüesti­ons que no pos­ses­sin en risc de canvi l'estruc­tura de l'Estat.

I això, per dos fets prin­ci­pals. El pri­mer, que aquí qui mana és Madrid. Sí: Madrid, que aspira que tot Espa­nya –una idea en la qual ells inclo­uen la colònia de Cata­lu­nya– adopti el seu model de fun­ci­o­na­ment. No pas­sin ànsia, però. Si mai ho acon­se­guis­sin l'únic que pas­sa­ria és que l'estruc­tura política d'Espa­nya entra­ria en fallida molt més ràpida­ment del que ho farà ara.

Però segon, i més impor­tant, el govern espa­nyol no pot per­me­tre la con­sulta perquè, encara que estigués segur que la inde­pendència sor­ti­ria cla­mo­ro­sa­ment der­ro­tada, seria un pre­ce­dent. Si tran­si­gei­xen amb una con­sulta ara l'hau­rien de tor­nar a per­me­tre d'aquí a uns anys. I com que la gestió política de l'Estat és encara la que es va con­ce­bre al segle XVIII, total­ment enve­llida i ine­ficaç en un món que ha can­viat molt, és segur que la petició ani­ria rea­pa­rei­xent periòdica­ment.

Per aquest motiu no poden adme­tre la con­sulta. Ni per la inde­pendència ni per cap altra cosa. Però igual que el prin­ci­pal motor del sen­ti­ment inde­pen­den­tista és l'escassa intel·ligència política de molts polítics espa­nyols, aquesta nega­tiva no farà sinó escurçar els ter­mi­nis de la lli­ber­tat.