Un llast que cau pel seu propi pes

Ens podem sen­tir dece­buts, però no ens podem atu­rar. Per casu­a­li­tats vol­gu­des o sim­ple­ment per caram­bola, des que aquest país ha fet un pas enda­vant deci­dit, han sor­git con­trovèrsies de tota mena que han anat esquit­xant aquí i allà, amb mala intenció, a vol­tes, amb raons de pes, en d'altres. D'alcal­des a expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat. De tots els punts del país. Alguna cosa supura o volen fer supu­rar. I més enllà de caure en la decepció, en la indig­nació, de dei­xar-nos por­tar pel decan­di­ment i de per­dre múscul, el que cal és posar-se les piles, actuar amb cele­ri­tat, sepa­rar el gra de la palla i qui hagi de res­pon­dre, que ho faci. Sense per­dre el nord, apro­fi­tant aquesta opor­tu­ni­tat històrica de girar full, de per­dre un llast que cau pel seu propi pes.