La nosa

L'Ajun­ta­ment de Girona es pro­posa ender­ro­car dos quioscs de periòdics i revis­tes: el de la plaça de Cata­lu­nya i el de la Gran Via Jaume I. Les raons que fan cons­tar els edils que han apro­vat la mesura és que admi­nis­tra­ti­va­ment ja han cadu­cat les con­ces­si­ons i que, a més, fan nosa per al trànsit. No han donat, però, alter­na­ti­ves per recol·locar-los en altres llocs. No entraré en els aspec­tes legals de la qüestió: la via pública la governa l'Ajun­ta­ment, però aquest ha de tenir la sufi­ci­ent sen­si­bi­li­tat per enten­dre el que neces­si­ten els ciu­ta­dans. Causa un cert des­as­sos­sec la forma com s'han pres aques­tes deci­si­ons. Ni una sola referència, ni un sol senyal de dol pel comiat d'uns punts de referència de la infor­mació gene­ral i la cul­tura. I això en un moment de pre­o­cu­pació pel futur de la premsa escrita, a causa de la com­petència de les noves tec­no­lo­gies. No ha con­si­de­rat l'Ajun­ta­ment que dos dels prin­ci­pals nexes de relació del ciu­tadà amb la rea­li­tat quo­ti­di­ana des­a­pa­rei­xen per sem­pre.

Han trac­tat aquests quioscs com unes andròmines, unes noses, uns obs­ta­cles a la via pública, uns entre­bancs per al pas. Del con­tin­gut i de la funció social no se n'han fet el càrrec. Pot­ser pen­sen que només son rèmores del pas­sat, expe­ne­do­res de revis­tes del cor, i de fut­bol. Ara ja es porta una nova estirp il·lus­trada que no neces­sita aquests des­torbs, i amb les maqui­ne­tes de but­xaca ja en fan prou. No s'han parat a pen­sar que per a una majo­ria de ciu­ta­dans el quiosc és encara aquell espai lliure i a peu de camí que per­met entre­llu­car, d'una sola mirada, les por­ta­des dels dia­ris, les notícies més notòries, les foto­gra­fies del moment i les imat­ges d'urgència sense neces­si­tat d'inter­nar-se en una botiga. Són petits espais de lli­ber­tat que de cop et por­ten la rea­li­tat de cada dia, sobre­tot en les pri­me­res hores del matí. Uns ins­tants que et des­con­nec­ten de la rutina i et situen en l'actu­a­li­tat que ens envolta. I el quiosc és un lloc on hi ha de tot: des de lli­bres de dibui­xos per a mai­nada fins a volums d'intensa lite­ra­tura. Hi vèiem ahir mateix un lli­bre de Nietz­sche, de sis-cen­tes pàgines, pul­cra­ment enqua­der­nat, edi­tat per Gre­dos, a un preu asse­qui­ble per a tot­hom. Una faci­li­tat, en fi, que per­met reco­llir la premsa del dia, a l'ins­tant i sense per­dre el pas, men­tre hom va a la feina o a aga­far el tren.

A Girona hi ha tra­dició de venda
de premsa al car­rer des del 1881, quan el popu­lar Ciri­aco s'hi va dedi­car, i l'any 1916 es va con­so­li­dar el quiosc de la Ram­bla, que, per cert, sor­tirà a sub­hasta! Vegeu a aquest efecte un magnífic arti­cle a inter­net de Pau Lanao sobre la seva història.

Quan no en quedi cap hi haurà bars i boti­gues de roba... Serem una ciu­tat il·lus­trada!