opinió
Pau Nuet, un home lliure
Aquest dissabte ens ha deixat, després d'una llarga vida, en Pau Nuet. La referència més usada ha estat recordar-ne que va ser el primer alcalde democràtic de Valls després de la República. I això, que és cert, i era un legítim orgull per a ell, no és tot, i no és prou.
En Pau Nuet va ser, en l'alcaldia, i abans i després de l'alcaldia, l'exemple de persona íntegra, de persona que feia coherents les seves idees i els seus actes. Una llarga trajectòria centrada en la lluita contra les injustícies, en la defensa dels menys afavorits, en l'activisme constructiu. No és casualitat que els seus inicis en la política fossin als rengles del POUM, un partit d'esquerres, heterodox, de pensament –encertat o no– sempre lliure i no teledirigit. Del POUM en sortiren gent com ara Josep Rovira, Josep Pallach o Víctor Alba, persones que pensaven pel seu compte i sempre estaven al costat bo de la barricada, el que s'enfronta a totes les dictadures.
És seguint aquest fil roig que el porta a la lluita antifeixista, a l'exili, a la presó i, retornat a Valls, al treball en cooperatives i a la societat civil, una feina en la qual val més el nosaltres que el jo. Amb tot aquest bagatge, i ja a una edat avançada en la qual molts pensarien en una merescuda jubilació, encapçala la llista socialista i guanya l'alcaldia de Valls, fent bona, un cop més, l'afirmació de Marcel·lí Domingo, que un no ha d'anar a la política a fer-se un nom, sinó a jugar-s'hi el nom que tingui.
El seu pas per l'alcaldia vallenca, més enllà d'aspectes concrets que poden agradar més o menys a uns i altres, resulta –sobretot vist amb perspectiva– una empenta important a Valls, una posada al dia imprescindible per a la ciutat i, sobretot, un estil personal fet de senzillesa, de sinceritat, i de fermesa en les pròpies conviccions, fins i tot si això suposava dissentir de les tesis oficials. I així va continuar fins al final, dissentint si creia que ho havia de fer, i fidel a pensar pel seu compte. Un home lliure, Pau Nuet.
