Opinió

L'excel·lència de Lloret

El pla d'excel·lència del meu poble per atraure visitants dóna gust

Un cap de set­mana del febrer pas­sat l'heral­dista Armand de Fluvià va venir a Llo­ret a fer una con­ferència al Club Marina Casi­net. El guarda de la zona blava on aparcà li digué que posant un euro, a l'hora que era, ja n'hi havia prou. Ho va fer, però, dis­tret, es ficà el tiquet a la but­xaca. A l'hora de tor­nar a mar­xar, es va tro­bar una multa per “esta­ci­o­nar a la zona blava sense tiquet habi­li­tant”. Com a amic seu vaig inten­tar resol­dre el pro­blema pen­sant que encara s'apli­cava la lògica. El tiquet no hi era, però el tenia. El dilluns següent vaig anar a mos­trar-lo a la poli­cia. Ja havien tra­mi­tat la multa –qui diu que la poli no va ràpida?– i em van reme­tre al Ser­vei de Gestió Tri­butària del Con­sell Comar­cal. Una ofi­ci­nista em va insi­nuar que era millor pagar els 40 euros que recla­mar, perquè es podien trans­for­mar en 80. Vaig insis­tir que, per mi, no era el mateix un frau que un oblit i que això era una raó evi­dent. Con­fi­ant en la intel·ligència dels supe­ri­ors, vaig fer el recurs. Va arri­bar dene­gat, sig­nat per l'alcalde i el secre­tari de l'Ajun­ta­ment, el 2 d'agost. Ara havíem de pagar, efec­ti­va­ment, 80 euros. Em vaig pre­sen­tar a la Casa Gran i la per­sona amb qui vaig par­lar em va asse­gu­rar que ente­nia la meva pro­testa, que s'havia d'haver admès el recurs, em va aju­dar a entrar una altra argu­men­tació i em va pro­me­tre inten­tar tallar el tema. Un altre dia em vaig cre­uar amb l'alcalde, que em va dir que estava al cor­rent del fet i que no patís. En rea­li­tat, ni l'alcalde ni el secre­tari con­tro­len les mul­tes, perquè les seves fir­mes són electròniques. Hi ha, doncs, un fun­ci­o­nari pre­po­tent que pensa per ells (i que abona el ter­reny a l'alcalde perquè torni a gua­nyar les elec­ci­ons). La nova argu­men­tació tam­poc va tenir èxit i va arri­bar, al cap d'un temps, una reso­lució ara sig­nada pel cap del Ser­vei de Gestió Tri­butària, Sr. Juan José Martín Pri­eto, per la qual s'havien de pagar, de totes totes, els 80 euros. No val equi­vo­car-se. El qui ho deci­deix deu ser una mena de papa, amb la prer­ro­ga­tiva de la infal·libi­li­tat, amb la diferència que el pontífex té la ver­go­nya de prac­ti­car-la només quan parla ex cate­dra. Per edu­cació, el Club Marina hem pagat els 80 euros al Sr. Fluvià perquè no guardi un mal record de Llo­ret, un poble d'on, fa anys, va ser esti­ue­jant i, apro­fi­tant les vacan­ces, va exca­var gra­tis et amore i posar en valor, dei­xant-s'hi l'esquena, una part del cas­tell de Sant Joan. És clar que els senyors que he ano­me­nat no en tenen ni idea. El pla d'excel·lència del meu poble per atraure i recu­pe­rar visi­tants dóna gust.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia