Seduir l'esquerra

Des del recompte de la con­sulta del 9-N i, sobre­tot, de les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment, l'inde­pen­den­tisme, tant cívic com de par­tit, s'ha mar­cat la missió reve­lada de “convèncer inde­ci­sos”. Aquests inde­ci­sos no són eclèctics, sinó més aviat de tirada fixa. Són inde­ci­sos d'esquer­res. I encara més, votants de les con­fluències, els comuns o Pode­mos. Amb aquesta vene­ra­ble intenció, els par­tits polítics no tant d'esquer­res, com ara el Par­tit Demòcrata, han virat exac­ta­ment cap a aquesta direcció. Seduir deu voler dir això: virar. I també el deno­mi­nat inde­pen­den­tisme civil no para de fer volan­tins –llui­tes comu­nes– amb la idea que aquesta franja elec­to­ral es passi, com més millor, a l'inde­pen­den­tisme decla­rat. Aquesta és la intenció, poc o molt encer­tada, però, pel que sem­bla, indis­cu­tida. Men­tres­tant, els seduïts poten­ci­als no paren. Ada Colau, per exem­ple, vol fer con­ver­gir tota aquesta esquerra ara dis­persa en una força que lide­ra­ria ella i que vol arti­cu­lar Xavier Domènech. El can­di­dat d'En Comú Podem va fer dijous pas­sat una hàbil con­ferència. Va rei­vin­di­car les “sobi­ra­nies múlti­ples”, va pro­cla­mar que, més que des­con­nec­tar, cal recon­nec­tar, va pro­po­sar Cata­lu­nya com una “nació en xarxa” i va anun­ciar un “bloc històric de canvi pro­gres­sista”. En rea­li­tat, el que s'hi debat és exac­ta­ment l'hege­mo­nia de l'esquerra. Colau i Domènech la volen per a ells. I no es dei­xen seduir. Encara seran ells els qui sedui­ran els inde­pen­den­tis­tes menys deci­dits. Vostè jugui, jugui.