Falsedats i creences

Les per­so­nes ten­dim a man­te­nir els nos­tres sis­te­mes de cre­en­ces –ètiques, polítiques, reli­gi­o­ses, etcètera–, com si ens fes por que el fet d'intro­duir-hi can­vis ens pogués anul·lar. Això com­porta que qual­se­vol ele­ment nou quedi inte­grat de manera con­gru­ent amb les idees pre­con­ce­bu­des que ja teníem, en comp­tes de subs­ti­tuir les obso­le­tes. En part és un sis­tema automàtic que ens per­met eco­no­mit­zar recur­sos cere­brals. És més fàcil adap­tar les noves cre­en­ces a allò que pres­su­posàvem que can­viar uns pres­supòsits que teníem ben arre­lats. Tan­ma­teix, els sis­te­mes de cre­en­ces són molt més com­ple­xos, atès que es trans­me­ten i per­sis­tei­xen en els grups soci­als, i és dins aquests grups on poden can­viar –o alter­na­ti­va­ment on es pot difi­cul­tar el canvi–. A nivell indi­vi­dual pre­fe­rim no moure'ns gaire d'on som, però molt espe­ci­al­ment inten­tem que els altres tam­poc es moguin, de manera que tots man­tin­guem l'statu quo al qual estem acos­tu­mats. Un arti­cle que s'acaba de publi­car a Sci­ence pro­posa uns algo­rit­mes matemàtics que aju­den a enten­dre i anti­ci­par els can­vis soci­als de cre­en­ces, i iden­ti­fi­quen els prin­ci­pals ele­ments que els blo­que­gen.

Els inves­ti­ga­dors han apli­cat aquests algo­rit­mes a alguns sis­te­mes de cre­en­ces, i els resul­tats han estat sor­pre­nents. Per exem­ple, apro­xi­ma­da­ment el 40% dels nord-ame­ri­cans cre­uen que els humans vam ser cre­ats de manera sobre­na­tu­ral fa menys de 10.000 anys, mal­grat la immensa majo­ria d'aques­tes per­so­nes cone­gui la teo­ria moderna de l'evo­lució i reco­ne­gui el fet evo­lu­tiu, inclosa l'evo­lució de l'espècie humana. El man­te­ni­ment tant ele­vat d'aques­tes cre­en­ces cre­a­ci­o­nis­tes no és, per tant, el resul­tat d'anal­fa­be­tisme científic, sinó de la inèrcia social que els matei­xos sis­te­mes de cre­en­ces gene­ren.

Aquest model matemàtic iden­ti­fica tres aspec­tes cru­ci­als que blo­que­gen els can­vis en els sis­te­mes de cre­en­ces. Pri­mer, les cre­en­ces van en paquets entre­llaçats, de manera que és molt difícil modi­fi­car-ne una sense afec­tar les altres. Podem, per exem­ple, dei­xar de creure que som els “amos de la cre­ació” sense plan­te­jar-nos la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat amb el medi ambi­ent? Segon, ten­dim a per­ce­bre allò que ens expli­quen les per­so­nes del nos­tre grup com a molt més fia­ble que el que ens expli­quen per­so­nes ali­e­nes, la qual cosa ten­deix a per­pe­tuar les cre­en­ces prèvies per un sim­ple efecte de cohesió gru­pal. I ter­cer, s'ha vist que les fal­se­dats actuen com un ele­ment blo­ca­dor del canvi, atès que difi­cul­ten la fluïdesa en la mobi­li­tat de les cre­en­ces, de manera simi­lar a com un engra­natge rove­llat difi­culta el fun­ci­o­na­ment de tota una màquina. Pos­si­ble­ment per això la política i les rela­ci­ons soci­als esti­guin ple­nes de fal­se­dats, que conei­xem però accep­tem; incons­ci­ent­ment ens aju­den a no moure'ns d'allà on som, per como­di­tat.