No complir la llei

Aquests dies sen­tim i sen­ti­rem molt a par­lar de com­pli­ment de la llei, d'ame­na­ces de sus­pen­si­ons, d'il·lega­li­tats i d'obediència. Hem vist i veu­rem l'actu­ació ful­mi­nant de la Justícia quan des de Cata­lu­nya es fa qual­se­vol movi­ment polític o par­la­men­tar mínima­ment sos­pitós de no ajus­tar-se a l'orde­na­ment jurídic espa­nyol. Tan­ma­teix, aquesta cele­ri­tat judi­cial és uni­di­rec­ci­o­nal. Només fun­ci­ona quan es tracta de man­te­nir a rat­lla Cata­lu­nya. Si les actu­a­ci­ons judi­ci­als van con­tra Cata­lu­nya, si convé s'envia un fun­ci­o­nari judi­cial a inter­rom­pre la sessió del Par­la­ment per noti­fi­car a pre­si­dent i con­se­llers. Quan qui incom­pleix la llei és l'Estat o algun dels seus alts càrrecs, la Justícia és increïble­ment lenta, i mai no actua per exi­gir el com­pli­ment de les seves reso­lu­ci­ons i sentències. Aquesta set­mana el TC ha tor­nat a orde­nar a l'Estat que modi­fi­qui les nor­mes que exclo­uen les ONG cata­la­nes del repar­ti­ment del 0,7%. Alhora exi­gia resol­dre “la per­sistència de situ­a­ci­ons anòmales en què seguei­xin essent exer­ci­des per l'Estat com­petències que no li cor­res­po­nen” i recor­dava sentències ante­ri­ors desobeïdes. El secre­tari d'Estat de Ser­veis Soci­als, Mario Garcés, va res­pon­dre a la notícia sense embuts: “Men­tre jo sigui secre­tari d'Estat, segui­rem dis­tri­buint els recur­sos des de l'Estat i només a ONG esta­tals”. Si això no és deso­bediència, que baixi Déu nos­tre senyor i m'ho expli­qui.