Opinió

Vuits i nous

Abrics

“Els locals no posen penja-robes perquè pensen que al país no fa fred

Els nos­tres res­tau­rants van curts de penja-robes, si en tenen. Tu entres en qual­se­vol local públic dels països del cen­tre d'Europa, i no diguem els de l'est, i ja d'entrada n'hi ha tants i tan reforçats que sem­bla que espe­rin l'arri­bada dels cors de l'exèrcit rus, amb totes les gor­res i casa­ques. On hem de dei­xar nosal­tres l'abric? Enca­va­llat al res­pat­ller de la cadira. Si aquell any la moda imposa l'abric llarg, el faldó s'arros­sega per terra i te'l tre­pitja el cam­brer cada cop que passa. Conec gent que quan reserva taula per a dues per­so­nes la reserva per a qua­tre: “Així esta­rem més amples.” A l'hivern, l'estra­ta­gema també va bé per dei­xar l'abric ple­gat en una de les cadi­res sobrants. Aquesta tem­po­rada es por­ten els abrics curts, però de totes mane­res són més llargs que l'altura de la cadira, i el cam­brer t'hi segueix dei­xant les pet­ja­des que venen de la cuina. Abrics curts, per sobre del genoll, com els que veiem que ves­tei­xen François Hollande i Manuel Valls, man­da­ta­ris de França, ara en reti­rada. El d'Hollande és negre i el de Valls és gris. També en això mar­quen les diferències que els sepa­ren. Com es pot infon­dre res­pecte i auto­ri­tat amb aquests abri­guets? Ni De Gau­lle ni Mit­ter­rand ni cap dels homes alts o bai­xos que han pre­si­dit França els hau­rien admès. En democràcia o en dic­ta­dura l'abric llarg és marca de poder. A la con­ferència de Ialta en por­ta­ven Churc­hill, Roo­se­velt i Sta­lin. El vençut per tots tres també n'havia por­tat. L'abric no dis­tin­geix règims, però indica qui mana, cosa que han obli­dat Hollande i Valls.

Jo, que no mano sobre ningú, porto abric. Alguna senyora que m'he tro­bat pel car­rer m'ha dit que em fa esvelt. Ja em convé. Un dia arri­ba­rem a la con­clusió que els grecs i els romans tenien raó i que la peça de ves­tir que afa­vo­reix és la túnica, de la qual l'abric és una esti­lit­zació amb coll i botons. Túnica, i capa per abri­gar. On dei­xaríem la capa en els nos­tres res­tau­rants? Els nos­tres res­tau­rants no posen penja-robes perquè són segui­dors de la supers­tició segons la qual en aquest país, sobre­tot per la banda cos­ta­nera, no hi fa fred. Per què inver­tir en penja-robes si l'abric és cosa de qua­tre dies? L'altre dia que feia un fred que pelava una boti­guera deia: “He tan­cat la porta de vidre de la botiga dos dies, per pri­mer cop aquest hivern.” Els altres dies la té oberta, no perquè no faci fred sinó perquè en aquest país no fa fred. En altres parat­ges, entres a l'hivern en un lloc tan­cat, i et refàs perquè on no hi ha la cale­facció a tot gas hi ha un foc que ena­mora i revifa. Aquí, tenim les por­tes ober­tes i, si les tan­quem, no ajus­ten i tot són cor­rents d'aire. Deuen pre­ten­dre que dinem o sopem amb els abrics i el bar­ret posats. Porto bar­ret. On es deixa? Sobre la taula? Fa una mica de cosa, pel cantó higiènic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia