L'experiència ja no és un grau

El nome­na­ment d'Alberto Oli­art, de 81 anys, com a direc­tor de RTVE ha pro­vo­cat un ampli debat sobre la idoneïtat que una per­sona d'aquesta edat assu­meixi un càrrec tan exi­gent com el de la cadena esta­tal, i més quan l'ens ha pre­ju­bi­lat cen­te­nars de tre­ba­lla­dors abans dels 60 anys. Par­tint de la con­vicció que l'experiència és un grau, tam­poc entenc que s'hagi anat a bus­car l'antic minis­tre de la UCD per diri­gir la revo­lució que espera a la tele­visió pública, que a par­tir de gener no tindrà anun­ci­ants, la qual cosa és motiu de tota una altra llarga reflexió. Les pre­ju­bi­la­ci­ons de tre­ba­lla­dors en ple­ni­tud de facul­tats les fan des de molt abans de la crisi empre­ses amb comp­tes molt sane­jats, sobre­tot bancs i cai­xes. L'equació és fàcil d'enten­dre: s'estal­vien sala­ris ele­vats i es con­trac­ten joves amb sous mileu­ris­tes. Men­tres­tant anys de conei­xe­ment i pro­fes­si­o­na­li­tat (també de vicis) que­den poster­gats en un cicle cada vegada més ferotge. L'experiència i els ser­veis pres­tats no valen res en la política labo­ral de mol­tes empre­ses i, en canvi, els direc­tius que pre­nen aques­tes deci­si­ons sovint han superat la setan­tena. És a dir, recep­tem per als altres el que no volem pren­dre nosal­tres, i això cada vegada se sem­bla més a la llei del més fort (ric). Hi ha gent d'edats avançades amb ments àgils en la política, la ciència o en el món de les arts que tenen pres­tigi. En canvi, una per­sona que hagi tre­ba­llat qua­ranta anys en una fàbrica, en la cons­trucció o a pagès només es pot pro­jec­tar a l'Imserso. El tre­ball físic des­gasta molt més que l'intel·lec­tual, però les regles del joc han de ser per a tot­hom, i pro­poso que s'arribi a un com­promís: els grans no han de fer de tap dels que pugen, i els grim­pa­dors han de saber que el conei­xe­ment només s'adqui­reix amb l'experiència i que tal faràs tal tro­baràs.