Ni de conya als museus

Per anys que pas­sin, i ja en són tres, el MNAC tindrà l'his­to­rial tacat per haver accep­tat un xec en blanc d'una família índia que va llo­gar l'edi­fici sen­cer per fer-hi un casa­ment. El museu més impor­tant del país va estar tan­cat durant tot un dia per satis­fer el caprici d'un mili­o­nari. L'apro­pi­ació pri­vada de les seves ins­tal·laci­ons va crear males­tar, però el debat, incòmode, es va tan­car de pressa. Fa temps que el poder econòmic inter­fe­reix en la gestió dels equi­pa­ments públics, esca­nyats com estan per les reta­lla­des. L'ètica i l'estètica es posen les mans al cap cada vegada que una marca pro­jecta el seu logo en un monu­ment (ha pas­sat al con­junt històric de la plaça del Rei) o munta un mer­cat dels seus pro­duc­tes en un espai sin­gu­lar (un con­ces­si­o­nari de cot­xes al pavelló Mies van der Rohe). Qui en sap un niu, d'aquests per­ver­sos usos, és San­tos M. Mateos, expert en patri­moni cul­tu­ral i comu­ni­cació, i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Vic, que està reco­pi­lant casos en el seu bloc: www.​com​unic​acio​npat​rimo​nio.​net . Si hi entren, veu­ran dues imat­ges recents d'escàndol. Una és de la festa d'una empresa al Rijks­mu­seum d'Ams­ter­dam, amb els con­vi­dats ballant una conga a tocar d'obres mes­tres de Ver­meer i Rem­brandt. L'altra mos­tra una llarga taula parada com les dels car­rers que estan de festa major però dins del Museu de Bar­bas­tre. Els comen­sals men­gen i beuen a un pam dels retau­les medi­e­vals. Si no van que­dar enllar­dats va ser de mira­cle.