Compartir per destacar

Un dels fac­tors impor­tants en les interac­ci­ons soci­als és com­par­tir les infor­ma­ci­ons que hom con­si­dera relle­vants. Aquest flux d’infor­mació per­met man­te­nir la cohesió del grup i har­mo­nit­zar les idees i els com­por­ta­ments dels seus mem­bres. És una autèntica neces­si­tat biològica, atesa l’estruc­tura gru­pal de la nos­tra espècie. Aquesta neces­si­tat per­met expli­car, entre altres fac­tors, l’èxit de les xar­xes soci­als. Cada dia s’envien més de qua­tre mil mili­ons de mis­sat­ges a través de Face­book, cinc-cents mili­ons de tuïts i dos-cents mili­ons de cor­reus electrònics. Tan­ma­teix, no totes les infor­ma­ci­ons tenen la mateixa pro­ba­bi­li­tat de ser com­par­ti­des amb els altres, i només unes quan­tes s’expan­dei­xen prou per esde­ve­nir virals.

Quins aspec­tes valo­rem quan deci­dim com­par­tir una infor­mació, tant si és a través d’aques­tes xar­xes soci­als com de qual­se­vol altra forma? Dit d’una altra manera, com deci­dim què pot ser interes­sant o relle­vant per als altres? Un tre­ball que s’acaba de publi­car a la revista científica PNAS indica que, quan deci­dim com­par­tir una infor­mació, no tenim gaire en compte la uti­li­tat que en poden treure els altres, sinó que valo­rem, per sobre de tot, com ens bene­fi­ciarà que els altres sàpiguen que som nosal­tres qui ha deci­dit com­par­tir aque­lla infor­mació. Com­par­tim per des­ta­car.

Aquests inves­ti­ga­dors van ana­lit­zar l’acti­vi­tat cere­bral de 80 volun­ta­ris d’entre 18 i 24 anys men­tre lle­gien una sèrie d’arti­cles curts sobre salut publi­cats a The New York Times, i es van fixar molt espe­ci­al­ment en qui­nes zones s’acti­va­ven en el moment precís de pren­dre la decisió de com­par­tir o no aque­lla infor­mació a través de les seves xar­xes soci­als. Con­cre­ta­ment, van veure que l’acti­vació prin­ci­pal cor­res­po­nia a deter­mi­na­des xar­xes neu­rals de l’ano­me­nada escorça pre­fron­tal ven­tro­me­dial i de l’estriat ven­tral, que estan impli­ca­des en la valo­ració de les infor­ma­ci­ons en funció del con­text social, i de l’escorça pre­fron­tal medial i l’escorça cin­gu­lada poste­rior, que estan impli­ca­des en la valo­ració d’un mateix. És a dir, un dels fac­tors que pesen més quan deci­dim com­par­tir una infor­mació és la valo­ració de què pen­sa­ran els altres sobre nosal­tres.

La història, però, no acaba aquí, perquè també van obser­var que s’acti­va­ven altres zones del cer­vell impli­ca­des en la valo­ració de l’estat men­tal dels altres –dels seus conei­xe­ments, opi­ni­ons i interes­sos–, i aquesta acti­vi­tat es cor­re­la­ci­o­nava direc­ta­ment amb la vira­li­tat de la infor­mació com­par­tida. No només com­par­tim per des­ta­car, sinó també per donar-nos a conèixer de forma viral i situar-nos dins la soci­e­tat. Vist en pers­pec­tiva, tot això també deu afec­tar, per des­comp­tat, els temes que trio per als meus arti­cles –i els que trien els meus com­panys arti­cu­lis­tes.