Opinió

opinió

Matar rucs a cops d’escombra

Amb tota aquesta vena artística, què faran, què crearan, si són habitatges?

Després d’enviu­dar, tenir greus pro­ble­mes de salut, per­dre bona part de la mobi­li­tat –i el cap baix per­ma­nent­ment– i el tarannà cons­truc­tiu, posi­tiu i opti­mista de què havia pre­su­mit tants anys, he que­dat con­di­ci­o­nat per una colla de cir­cumstàncies de les quals no tinc el domini total. Hom es pre­gun­tarà: “A què ve aquesta entrada que tant pot ser de dis­culpa com d’amenaça?” Doncs ve a dir que, tot i així, intento ser el mateix de sem­pre.

És el cas que ahir, que tenia un bon dia, decidí assis­tir a un diàleg entre huma­ni­tats i tec­no­lo­gia, segona part d’un cicle pro­mo­gut per la UdG i rea­lit­zat per l’Escola Politècnica Supe­rior i la Facul­tat de Lle­tres. El tema, Art i arqui­tec­tura: punts en comú per a una edu­cació que inte­gri els conei­xe­ments humanístics i tec­nològics, anà a càrrec de Josep Ricart, arqui­tecte i pro­fes­sor de la UPC, i Miquel del Pozo, arqui­tecte i divul­ga­dor de l’art. Moderà el diàleg Josep Fuses, arqui­tecte i pro­fes­sor de la UdG. Tingué ben poca feina i hau­ria pogut sor­tir a fer el tallat en un dels bars davant de l’audi­tori Josep Irla.

Deia la con­vo­catòria: “S’han de tro­bar punts en comú per a una edu­cació que inte­gri conei­xe­ments humanístics i tec­nològics.” Un dels dia­lo­gants s’inti­tula “divul­ga­dor de l’art”, i jo em pre­gunto: si a la pro­blemàtica huma­nista de la cons­trucció hi afe­gim l’artística, els nous titu­lats, en lloc de por­tar la cinta mètrica a la but­xaca, hi por­ta­ran la celleta i la pua de la gui­tarra? Què es podrà pro­gra­mar que mereixi la qua­li­fi­cació d’artístic en els estu­dis d’arqui­tec­tes i engi­nyers? Què podran fer per millo­rar la qua­li­tat infecta de molts grups d’habi­tat­ges? Habi­tat­ges? No són ells els que mal­ver­sen els diners i dei­xen la ima­gi­nació i l’art amb les res­tes d’un esmor­zar de pacte. Els cons­truc­tors d’obres i els pro­mo­tors, als quals s’han d’afe­gir els polítics de torn que als ajun­ta­ments fan i des­fan –més des­fer que fer– amb la cons­trucció d’habi­tat­ges barats? El govern de torn –no se n’escapa ni un–, amb els pres­su­pos­tos de grans blocs d’habi­tat­ges pro­te­gits, comença ja amb el pres­su­post dis­cu­tit, reme­nat, rebai­xat, i, una vegada apa­rau­la­des les comis­si­ons habi­tu­als, resta deserta la sub­hasta en espera de la segona edició a preu.

Amb tota aquesta vena artística que ja tro­ben apa­rau­lada, què faran, què cre­a­ran, amb conei­xe­ments artístics i tècnics per fer més agra­da­ble la vida dels ocu­pants, si són habi­tat­ges? I, si no ho són, encara pit­jor. Des­fi­lant pels bar­ris hom no plora per ver­go­nya.

Durant cin­quanta anys he viat­jat per bona part del nos­tre pla­neta. Sem­pre que es parla d’ètica, tècnica i art en la cons­trucció, em ve a la ment la silu­eta de les teu­la­des i façanes d’una vella ciu­tat euro­pea: Praga! Una mera­ve­lla! Que els devien incul­car a les uni­ver­si­tats, als arqui­tec­tes i engi­nyers? Art, cre­a­ti­vi­tat i estètica? A Tar­ra­gona, la meva terra natal, dels esforços inútils en diuen “matar rucs a cops d’escom­bra!” Dis­pen­seu-me!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia