Surtin i disfrutin

Com que amb tanta que­re­lla i tanta amenaça pot­ser en algun moment ens han ata­ba­lat, cor­rem el perill que avui no ens ado­nem del que estem fent. Cor­rem el perill, deia, de creure’ns que el més impor­tant d’avui és si hi ha un inci­dent aquí o si hi ha un inci­dent allà. Si en aquest col·legi elec­to­ral ha pas­sat no sé què, o si en aquell altre ha pas­sat alguna altra cosa. No s’hi cap­fi­quin; no és cert. Avui el que és relle­vant és el que estem fent, fins on hem arri­bat. Avui és un dia per sor­tir al car­rer i dis­fru­tar. Per gau­dir del dia edu­ca­da­ment, sense inci­dents, amb un som­riure d’ore­lla a ore­lla i sense pro­vo­ca­ci­ons, tal com hem fet sem­pre. I per ado­nar-nos d’on som. Atu­rin-se un moment a pen­sar-ho i ho veu­ran: mai havíem arri­bat tan lluny; mai en la història recent d’aquest país ens havíem mobi­lit­zat tant, tan des­a­com­ple­xa­da­ment i (no ens enga­nyem) amb tanta ima­gi­nació. I mai havíem tin­gut tan a prop, a tocar, l’objec­tiu. El de comp­tar-nos. Si a vostès els hagues­sin dit fa dos o tres anys que avui seríem aquí, pro­ba­ble­ment no s’ho hau­rien cre­gut. Pot­ser no s’ho hau­rien cre­gut ni fa un mes. S’ha fet un Junts pel Sí, s’ha arri­bat a acords amb la CUP, i el pre­si­dent ha com­plert allò de l’“O referèndum o referèndum” de la qüestió de con­fiança tot i les ame­na­ces de l’Estat i, el més impor­tant, la soci­e­tat els ha fet cos­tat. Perquè, han vist el que ha pas­sat aquests dar­rers dies, men­tre el govern espa­nyol, infle­xi­ble amb els seus no, ha repar­tit por a totes ban­des? Doncs que no ha fet efecte. No han fet por. Trac­to­ra­des, engan­xa­des de car­tells, mems, actes de cam­pa­nya en llocs pro­hi­bits i càntics amb el “passi-ho bé, passi-ho bé” als agents de la Guàrdia Civil que con­fis­ca­ven car­tells com si fos­sin estu­pe­fa­ents. L’allau d’adhe­si­ons al referèndum ha estat espec­ta­cu­lar. Cen­te­nars, milers. Com també les adhe­si­ons que han vin­gut d’arreu del món; i ara sí, de tot el món. Estem vivint, segur, moments irre­pe­ti­bles. Apas­si­o­nants. Per això és impor­tant ser-ne cons­ci­ents i gau­dir-ne. Perquè el d’avui no és un referèndum qual­se­vol. Avui sí, siguin-ne cons­ci­ents, fem història. Passi el que passi. Tant per tant, doncs, sur­tin i dis­fru­tin.