Passar comptes

Ada Colau ha decla­rat que vol que els con­se­llers empre­so­nats sur­tin en lli­ber­tat, entre altres motius, per “pas­sar comp­tes amb ells”. “Que esti­guin a la presó no els fa into­ca­bles”, ha reblat l’alcal­dessa.

“Haver estat tor­tu­rat no vol dir que vostè escri­gui bé”, va etzi­bar George Ber­nard Shaw a un escrip­tor per­se­guit. “Amb bons sen­ti­ments es fa mala lite­ra­tura”, va dir André Gide. Estic d’acord amb Colau, Shaw i Gide. Però sos­pito que des­cui­den el sen­tit capi­cu­lat de les seves sentències: no haver estat tor­tu­rat tam­poc no garan­teix que siguis bon escrip­tor (Shaw); ¿quanta userda literària ens hem hagut d’empas­sar en nom del mal redemp­tor i d’un nihi­lisme “sense con­ces­si­ons” (Gide)?; que Colau vul­gui pas­sar comp­tes amb els que estan a la presó, no vol dir que ella no mereixi que els empre­so­nats i els altres no hàgim de pas­sar comp­tes també amb ella.

Pas­sar comp­tes. 10 pre­sos. 5 polítics a l’exili. El Govern, des­tituït. 700 alcal­des deman­dats. 1.000 ferits. Capítols de xenofòbia. Pro­fes­sors impu­tats. Ràtzies fei­xis­tes ava­la­des. Mit­jans de comu­ni­cació vigi­lats. Cada dia més ciu­ta­dans citats a decla­rar. Tens raó, Ber­nard Shaw: aquesta per­se­cució no atorga la raó als per­se­guits. Però sí que té la vir­tut d’expli­car qui és que en aquests moments pot estar vivint sense un poli­cia que l’apunti o un Estat que l’assetgi. Cal també pas­sar comp­tes amb els que no pas­sen comp­tes amb el tota­li­ta­risme, amb els que pre­te­nen donar aire de nor­ma­li­tat a aquest règim, amb els que sur­fe­gen sobre l’onada del 155, amb els que prac­ti­quen una equi­distància abjecta que iguala vícti­mes i bot­xins. Amb els que espe­ren pas­sar comp­tes amb uns con­se­llers que, si sur­ten de la presó, con­ti­nu­a­ran estant inde­fen­sos, sense drets ni garan­ties, entre altres coses perquè ningú no gosa dir el nom de la cosa.