Candidats muts

Si vostès s’hi han fixat, aquest diari, que també és una tele­visió, fa des de diu­menge una sèrie d’entre­vis­tes a can­di­dats a les elec­ci­ons. Algu­nes les podran lle­gir al diari, a l’edició en paper o a la digi­tal, i d’altres, veure-les a la tele­visió. O totes dues coses. És el que fem tots els mit­jans de comu­ni­cació, vaja, quan ve cam­pa­nya. I, com en cada cam­pa­nya, aquest diari intenta que vostès puguin conèixer, lle­gir o escol­tar com més can­di­dats millor; de totes les can­di­da­tu­res, coin­ci­dei­xin o no amb la línia edi­to­rial del diari, que una cosa és la infor­mació i l’altra, l’opinió. Però els vull adver­tir una cosa. Si a par­tir d’ara vostès fan com el CAC i es posen a vet­llar per la nos­tra plu­ra­li­tat infor­ma­tiva a les entre­vis­tes, no patei­xin: la tro­ba­ran esbi­ai­xada. Per què? Doncs perquè alguns dels can­di­dats, o alguns dels seus caps de premsa, així ho han pre­fe­rit. Hi tenen tot el dret, a no ser entre­vis­tats per aquest mitjà, només fal­ta­ria. I a no ser-ho tam­poc per alguns altres mit­jans de qui tenim constància que també els ho han dema­nat i els ha estat dene­gat. Xavier Domènech, Xavier García i Inés Arri­ma­das, per exem­ple, tenen de moment l’agenda tan far­cida que no tro­ben ni 20 minuts per dedi­car-los a aquest diari, que en defi­ni­tiva vol dir que no han tro­bat cap estona per dedi­car-la a tots vostès. No passa res. Perquè hi ha argu­men­ta­ci­ons encara molt més curi­o­ses. A Àlex Pas­tor, mem­bre de Soci­e­tat Civil Cata­lana que va a les llis­tes del PSC, per exem­ple, no l’hem pogut entre­vis­tar perquè el par­tit que l’acull ha con­si­de­rat “malin­ten­ci­o­nada” (?) la nos­tra petició. Del PSC tam­poc hem pogut entre­vis­tar Mario Romeo, pre­si­dent de Ter­cera Via. I, si volen res­pos­tes més curi­o­ses, en tenim alguna altra. A alguns mem­bres del PSC i de Cs, per exem­ple, no els veu­ran a la sèrie perquè: “Els can­di­dats de far­ci­ment no volem que tin­guin presència mediàtica.” O perquè: “A aquest, millor que no l’entre­vis­teu perquè encara dirà alguna bes­ti­esa”, ens han dit. I jo em pre­gunto: i com és que hi posen can­di­dats que després els fa por que diguin bes­ti­e­ses? Com les fan, les llis­tes? I com ho jut­gen, que una entre­vista és “malin­ten­ci­o­nada” abans de fer-se? A la sèrie, tam­poc hi veu­ran entre­vis­tat, per exem­ple, Nacho Martín Blanco, can­di­dat de Cs, que tot i haver dit ell per­so­nal­ment que no hi tenia cap pro­blema després el seu par­tit va al·legar “pro­ble­mes d’agenda”. No passa res, insis­teixo, perquè hi tenen tot el dret. El mateix que nosal­tres a fer-los-ho saber a vostès. I el mateix que vostès, és clar, a pre­gun­tar-se si aquest és el res­pecte que es merei­xen com a elec­tors. El que no deixa de ser curiós, però, és que tots aquests can­di­dats muts, porucs o atra­fe­gats (triïn vostès l’adjec­tiu) siguin jus­ta­ment d’aque­lles for­ma­ci­ons que recla­men insis­tent­ment plu­ra­li­tat infor­ma­tiva als mit­jans.