El cel de l’Empordà

Deia la con­se­llera Dolors Bassa, poques hores després de sor­tir de la presó d’Alcalá-Meco, que el que més li havia agra­dat havia estat aixe­car-se al matí a casa seva, a Tor­ro­e­lla de Montgrí, i poder veure el cel i el pai­satge de l’Empordà. Estar lluny dels seus fami­li­ars i amics i de la seva esti­mada terra ha estat la llosa més gran del seu empre­so­na­ment. Però mal­grat això, mal­grat el pati­ment per­so­nal, el can­sa­ment, les emo­ci­ons i les seqüeles d’haver estat pri­vada de lli­ber­tat, la Dolors era allà, en un míting, dema­nant a la gent for­ta­lesa, fent una crida a recu­pe­rar el coratge i la dig­ni­tat a través de les urnes.

És clar que la pre­tensió de l’Estat és humi­liar Cata­lu­nya com a país i, espe­ci­al­ment, els diri­gents que han conduït el procés els dar­rers mesos. Però si algú espe­rava alguna renúncia per part d’ells, que s’esperi asse­gut. La seva aposta és clara: der­ro­tar el 155 i recu­pe­rar la nor­ma­li­tat al país. Plas­mar els resul­tats del referèndum de l’1 d’octu­bre no serà fàcil, a hores d’ara tot­hom ho té clar. Caldrà temps, paciència i una bona estratègia. Però l’essència d’aquest movi­ment es manté intacta. Ho ha demos­trat la ciu­ta­da­nia, amb una altra mos­tra de força i mobi­lit­zació, aquest cop a Brus­sel·les. I ho fan els con­se­llers que han estat empre­so­nats, par­ti­ci­pant des del pri­mer dia en la cam­pa­nya elec­to­ral. Siner­gies difícils de doble­gar, que són la base i la gran for­ta­lesa d’aquest movi­ment.