Satisfet, Zoido?

El minis­tre de l’Inte­rior, Juan Igna­cio Zoido, es veu que ha orde­nat el reple­ga­ment dels milers d’agents de la Guàrdia Civil i de la Policía Naci­o­nal que des de feia tres mesos feien estada a Cata­lu­nya. D’aquí a dis­sabte, diuen, ja no en que­darà ni un, Ni un, és clar, dels entre cinc i sis mil (mai ho sabrem del cert) que van venir de forma extra­or­dinària, dels que van arri­bar a casa nos­tra espe­ro­nats pels crits aquells d’“A por ellos!” i de “Yo soy español, español, español!” que els can­ta­ven a Huelva, Còrdova i Cadis quan els aco­mi­a­da­ven com si anes­sin a la guerra. Una ver­go­nya. Una ver­go­nya sobre la qual el minis­tre ens hau­ria de res­pon­dre a dues qüesti­ons. La pri­mera, sobre els cos­tos de l’ope­ració. És cert, minis­tre, que tot ple­gat ens ha cos­tat (també a nosal­tres, és clar) més de qua­ranta mili­ons d’euros, entre el llo­guer dels vai­xells, les esta­des en hotels, les hores extres i altres incen­tius? Ja ho sé, que tot ple­gat s’ha con­si­de­rat una ope­ració secreta i que mai en trau­rem l’entre­llat, però pot­ser val­dria la pena que també els espa­nyols sabes­sin quant els ha cos­tat l’anunci del PP d’A por ellos. Però vaja, la que em sem­bla més trans­cen­dent és la segona qüestió. I és saber si el minis­tre Zoido n’està satis­fet? N’està satis­fet, d’aquesta bri­llant ope­ració? I els poli­cies naci­o­nals i els guàrdies civils que ja eren a Cata­lu­nya i s’hi han que­dat, també? Ho sap, minis­tre, la imatge que n’ha que­dat a par­tir d’ara de la Guàrdia Civil i de la Policía Naci­o­nal, a Cata­lu­nya? N’està satis­fet? Ho sap, que per més que el vai­xell del Piolín se n’anés set­ma­nes enrere del port de Bar­ce­lona pro­ba­ble­ment la gene­ració que parlàvem de verds ha des­a­pa­re­gut i que ha nas­cut la que els bate­jarà com a pio­lins? I que milers de ciu­ta­dans, molts d’ells nens, asso­ci­a­ran durant anys la imatge dels agents d’aquests cos­sos als cops de porra de l’1-0? Valia la pena de veri­tat, aquesta ope­ració Copèrnic que van des­ple­gar? I ja no els parlo pas dels cos­tos econòmics sinó dels emo­ci­o­nals. És cons­ci­ent de la imatge que han dei­xat i del paperàs que els han fet fer? Se’n van (que és el que havien de fer), però la seva imatge i els tren­ca­ment emo­ci­o­nal es queda. Valia la pena, minis­tre?