Serà un dijous

El 8 de març va començar essent el dia de la dona tre­ba­lla­dora, però des de

l’any 1975 que les Naci­ons Uni­des es van posar a embo­li­car la troca, s’ha anat con­ver­tint en un con­te­ni­dor de con­sig­nes mun­di­a­lis­tes. Ara, una Fede­ración de Orga­ni­za­ci­o­nes Femi­nis­tas del Estado Español con­voca per aquest dia una “vaga femi­nista”. Ja estan par­lant amb els sin­di­cats a veure si els donen cober­tura legal, que serà prou difícil amb l’actual Esta­tut dels Tre­ba­lla­dors, però la cosa va més enllà de l’àmbit labo­ral. Volen que afecti també l’àmbit domèstic, les acti­vi­tats estu­di­an­tils i el con­sum.

Diuen que el seu és “un crit glo­bal, trans­fron­te­rer i trans­cul­tu­ral”. L’objec­tiu és “cre­ban­tar els pri­vi­le­gis d’una soci­e­tat patri­ar­cal i capi­ta­lista, racista i hete­ro­nor­ma­tiva”; els pri­vi­le­gis, s’entén, dels homes, que “ja s’hi hau­rien d’haver mani­fes­tat con­tra­ris”. És tanta la seva ambició i són tants els fronts de lluita que tenen oberts, que ja no plan­te­gen una revo­lució política sinó antro­pològica. Només se n’han dei­xat un, de front, el que exposa Aristòfanes en la comèdia Lisístrata: la voluntària abs­tenció de man­te­nir rela­ci­ons sexu­als amb els homes. Però tot arri­barà. Qual­se­vol dia els vindrà la idea, i com que estan man­ca­des tant del sen­tit de l’humor com del conei­xe­ment dels clàssics –que, la majo­ria, eren homes d’allò més patri­ar­cal–, encara se l’aga­fa­ran seri­o­sa­ment. És el que passa quan una causa queda emmar­cada en el pen­sa­ment d’extrema esquerra, que es perd el sen­tit de la rea­li­tat i comen­cen els aplecs per veure qui la diu més grossa.