El certificat de defunció

“Jo li puc asse­gu­rar que amb l’exclu­siva d’avui, el procés ha mort.” Amb aques­tes parau­les Ana Rosa Quin­tana expe­dia el cer­ti­fi­cat de defunció del que els auto­a­no­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes ridi­cu­lit­zen com a prusés i que, en els com a mínim set últims anys, molts han donat per liqui­dat. Sense èxit, per cert.

En aquest cas, el cop de gràcia amb què la pre­sen­ta­dora de Tele­cinco garan­tia la ful­mi­nació eren els mis­sat­ges que Car­les Puig­de­mont havia enviat a Toni Comín, dimarts, dia de la no inves­ti­dura. Segur que els han repas­sat, no només pel rebom­bori, sinó perquè són per­fec­ta­ment lle­gi­bles en la pan­ta­lla del telèfon de l’excon­se­ller. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat sen­ten­cia que “el pla de Mon­cloa tri­omfa”. “Els nos­tres ens han sacri­fi­cat”, es lamenta en unes comu­ni­ca­ci­ons que ahir va atri­buir a un mal moment. “Soc humà i hi ha moments en què dubto, no m’arron­saré.” Amb l’expli­cació, una garan­tia.

El debat sobre la pri­va­ci­tat tor­nava a estar de nou sobre la taula. Hi ha hagut altres casos abans de decla­ra­ci­ons pes­ca­des. El que ens ocupa, el d’una con­versa pri­vada entre dues per­so­nes a l’exili. Qui no ha estat mai a punt de tirar la tova­llola fart de les seves cir­cumstàncies? Les de Puig­de­mont i Comín són espe­ci­al­ment dures quan es com­pleix tres mesos que són a Bèlgica.

Si amb l’ajor­na­ment de la inves­ti­dura, el govern espa­nyol estava entu­si­as­mat, ahir amb els mis­sat­ges de Puig­de­mont can­ta­ven a duo victòria amb Ana Rosa Quin­tana. L’inde­pen­den­tisme, és evi­dent, no ha vis­cut la millor set­mana. Cons­ci­ents, Junts per Cata­lu­nya i ERC inten­ta­ven girar full de les diferències i repre­nien ahir els con­tac­tes per a la inves­ti­dura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Es neces­sita un pla con­junt per inves­tir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, és clar, però també per for­mar el govern i tirar enda­vant la legis­la­tura. Una estratègia con­sen­su­ada i de recor­re­gut. I expli­car-la amb trans­parència. La uni­tat política i social i la gent són la garan­tia d’un procés que des del 2010 no ha fet res més que anar enda­vant. Per més que alguns el donin per enter­rat.