L’adversari

La LBC és una ràdio britànica amb més de dos mili­ons d’oients. Cada diu­menge l’ex pri­mer minis­tre d’Escòcia, Alex Sal­mond, hi té un pro­grama (Sal­mond on Sun­day) en què parla de l’actu­a­li­tat i con­vida els oients a tru­car-li per donar les seves opi­ni­ons al res­pecte. També hi entre­vista tres o qua­tre per­so­nes relle­vants. Diu­menge pas­sat, més de la mei­tat del pro­grama va ser dedi­cat a la retenció de Puig­de­mont, les rede­ten­ci­ons de Romeva, Rull, Turull, For­ca­dell i Bassa, la fugida a l’exili de Marta Rovira i, sobre­tot, de l’empre­so­na­ment con­ti­nuat de Forn, Jun­que­ras, Sànchez i Cui­xart. Una de les per­so­nes entre­vis­ta­des, pre­ci­sa­ment, va ser la com­pa­nya d’aquest últim, Txell Bonet, que va expli­car que Cui­xart no era un polític sinó el pre­si­dent de l’asso­ci­ació cul­tu­ral més gran d’Europa. També va des­criure els viat­ges inter­mi­na­bles dels fami­li­ars dels pre­sos: 650 quilòmetres d’anada i 650 de tor­nada per par­lar als pre­sos dar­rere un vidre, un cop a la set­mana. Al llarg de cinc mesos, la Txell i el seu fill han fet 30.000 quilòmetres. (El fill, per cert, aviat cele­brarà el seu pri­mer ani­ver­sari amb son pare a Soto del Real, en un vis-a-vis). Aca­bada l’entre­vista, en Sal­mond va fer la pri­mera pre­gunta als oients: “Cre­ieu que la millor manera de trac­tar els vos­tres adver­sa­ris polítics és ficar-los a la presó?” Bona pre­gunta. A fi de comp­tes, és la pre­gunta del milió. Quina llàstima que el Sr. Rajoy no entén l’anglès –i menys, m’ima­gino, quan es parla amb un accent escocès.