Clàssics per reflexionar

Al cine negre ens diuen que quan es comet un crim cal començar per esbri­nar qui en surt bene­fi­ciat. Els clàssics del ter­ror també expli­quen que el dia­ble bar­reja veri­tat i men­tida per con­fon­dre’ns. Segu­ra­ment és que no en sabem prou, i que tot això de la piràmide pobla­ci­o­nal ens sona a egipci antic, però hi ha indi­cis que alguna cosa no acaba d’anar a l’hora en el dis­curs que el govern del PP ens vol ven­dre al vol­tant de les pen­si­ons. Amb les qua­tre regles podem enten­dre que cada cop hi ha menys gent cotit­zant i ingres­sant menys diners al sis­tema i que, alhora, creix la lon­ge­vi­tat de la població. Amb aques­tes pre­mis­ses, però, s’està cons­truint un pano­rama apo­calíptic que deriva ine­xo­ra­ble­ment en una reducció pro­gres­siva de les pres­ta­ci­ons. Pot­ser no en sabem prou, d’eco­no­mia, ni de demo­gra­fia, però de drets sí que en sabem una mica, i cal mirar, sense cons­pi­ra­no­ies, però sense badar, si hi ha algú que en surt molt bene­fi­ciat. Si els plans diguem-ne tecnòcra­tes avan­cen, qui en tirarà bon tros a l’olla serà la banca. Ara que s’ha vist que els plans de pen­si­ons no ren­dei­xen gaire, es volen posar de moda les ren­des vitalícies: allò de donar el pis al banc, sovint el mateix al qui l’hi hem pagat de sobres via hipo­teca, a canvi d’un com­ple­ment a la pensió. Si es popu­la­ritza, hi haurà una forta des­ca­pi­ta­lit­zació de la classe mit­jana en favor dels de sem­pre. Pot­ser és que no en sabem prou, d’algu­nes matèries, pot­ser és que hem vist mol­tes pel·lícules...