Per què Torra no és xenòfob

Edi­tar Sal­va­dor Sos­tres té els seus ris­cos. Prin­ci­pal­ment, el risc que la prosa et quedi empel­tada d’una sobre­ad­jec­ti­vació com estil, de la pro­vo­cació per la pro­vo­cació com a mètode, i de la burla del dèbil i d’aquell que no es pot defen­sar com a gran pro­esa. Quim Torra va edi­tar molts i molt interes­sants lli­bres men­tre va come­tre la teme­ri­tat de fer d’edi­tor de A Con­tra Vent, però també va edi­tar Sal­va­dor Sos­tres (aquest indi­vidu en cons­tant expansió cap al des­co­ne­gut). Amb això, no ha d’estra­nyar que algu­nes de les incur­si­ons de Torra en el món de l’arti­cu­lisme periodístic no hagin estat afor­tu­na­des, ni en l’estil ni en el con­tin­gut. És evi­dent que es pot dir el mateix que es diu als arti­cles de Torra sobre la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya sense ofen­dre i, a més a més, tenint la raó.

Fins aquí la crítica, a par­tir d’ara la reflexió. Es pot tit­llar de xenòfob el fla­mant pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat? La res­posta és un NO majúscul. A un polític se l’ha de jut­jar pels seus actes polítics i, en aquest sen­tit, un pre­si­dent xenòfob seria aquell que es pre­senta a les elec­ci­ons amb un pro­grama que des­til·la odi als estran­gers i amb un propòsit clar de dis­cri­mi­nar un col·lec­tiu de la soci­e­tat. El pro­grama elec­to­ral de Junts per Cata­lu­nya no només no parla de dis­cri­mi­nar els cas­te­lla­no­par­lants sinó que aposta per actuar “garan­tint els seus drets lingüístics”. En l’àmbit de migra­ci­ons, pro­posa unes polítiques “que per­me­tin fer rea­li­tat el salt de la coe­xistència a la con­vivència com a ins­tru­ment de con­so­li­dació”.

Insul­tar el pre­si­dent Quim Torra per qua­tre piu­la­des fora de lloc és impropi, o en tot cas propi d’aquells que s’empas­sen amb devoció els vòmits arti­cu­lats de Sal­va­dor Sos­tres.