Els partits i la gent

Últi­ma­ment lle­geixo alguns arti­cles que, des d’una òptica inde­pen­den­tista, des­ti­nen els seus esforços a posar en dubte els par­tits polítics exis­tents. Aquest relat con­tra­posa la bona volun­tat i els esforços de “la gent” amb les mani­o­bres obs­cu­res i el mer­der dels par­tits. Dei­xant de banda que els par­tits estan for­mats per “gent” i no per alienígenes ni espe­rits, no nega­rem pas que dins d’aques­tes orga­nit­za­ci­ons hi ha fan­gueig i gar­ro­ta­des, com n’hi sol haver en qual­se­vol espai on s’ajun­tin més de tres per­so­nes. Ara bé, una de les poques lliçons nítides que podem extreure de l’1 d’octu­bre és que la coor­di­nació entre la ciu­ta­da­nia, els par­tits i les ins­ti­tu­ci­ons és essen­cial per poder asso­lir fites. Qual­se­vol res­pon­sa­ble de col·legi elec­to­ral pot saber si van ser impor­tants o no els par­tits perquè aquell dia es pogues­sin fer les vota­ci­ons i hi hagués urnes i pape­re­tes arreu. Si apro­fun­dim una mica més en aques­tes crítiques, veu­rem que una bona part pro­ve­nen de per­so­nes que han estat pro­fun­da­ment impli­ca­des en un deter­mi­nat par­tit, les sigles del qual no pas­sen pel millor moment pel que fa a la seva repu­tació, i que rere aquesta volun­tat de des­pres­tigi gene­ral s’amaga el propi desori en espera d’una reor­ga­nit­zació.

Tots ple­gats hem de valo­rar, com a soci­e­tat, com hem d’afron­tar aquest assumpte. Podem inten­tar fer-ho sal­tar tot pels aires, com ja s’ha inten­tat amb un cert èxit amb les orga­nit­za­ci­ons sin­di­cals, perquè els interes­sos de cadascú que­din ocults en el fum del des­ga­vell i l’indi­vi­du­a­lisme, o podem fomen­tar una par­ti­ci­pació exi­gent de la ciu­ta­da­nia en aques­tes orga­nit­za­ci­ons, recla­mant-hi trans­parència i capa­ci­tat de presa de deci­si­ons.

En tot cas, segur que aquest debat es podrà afron­tar amb més sere­ni­tat un cop l’antic espai con­ver­gent s’hagi sabut recom­pon­dre dels estralls del pas­sat i hagi superat les ten­si­ons entre les diver­ses famílies polítiques que hi con­vi­uen.