Anhels

El desig de República era tan gran que ara costa de fer-se a la idea que no s’asso­leix de manera imme­di­ata. El referèndum de l’1-O que­darà pre­sent durant anys. Però va dei­xar feina pen­dent. És per aquest motiu que en la revisió ideològica que els par­tits cata­lans fan aquest estiu s’impo­sen sen­ti­ments i objec­tius pen­dents de les bases, sem­pre més utòpiques que les res­pec­ti­ves direc­ci­ons dels par­tits, per força, més pràcti­ques. La con­ferència naci­o­nal d’ERC del cap de set­mana n’és un exem­ple, i el congrés del PDe­CAT d’aquí a tres set­ma­nes en pot ser una nova mos­tra.

Ja les bases, els mili­tants, els ciu­ta­dans, vaja, han empès molt durant les mobi­lit­za­ci­ons dels últims anys. Gràcies als ciu­ta­dans es van poder posar les urnes i gràcies als ciu­ta­dans s’arri­barà fins on es vul­gui arri­bar en aquest procés. ERC pro­pugna que cal eixam­plar la base de l’inde­pen­den­tisme, en un exer­cici de rea­lisme, però no ha reti­rat del seu pla d’acció que, si el diàleg que tant ara s’aireja esdevé inútil, no es des­carta l’uni­la­te­ra­lisme, sem­pre que aquesta base social esde­vin­gui àmpli­a­ment majo­ritària.

És l’anhel de República el que fa que molts ciu­ta­dans, o mili­tants, no vul­guin renun­ciar-hi perquè es va veure, o més aviat creure, a prop. El govern farà repu­bli­ca­nisme també, en la seva gestió diària. La República, doncs, impregna la soci­e­tat a la mateixa velo­ci­tat que la monar­quia perd adep­tes.

És el mateix anhel i també estratègia el que acon­se­lla l’ANC de pro­po­sar primàries repu­bli­ca­nes. Una manera d’aglu­ti­nar vots inde­pen­den­tis­tes per a les muni­ci­pals, ara que en l’etapa poste­rior a l’1-O toca autocrítica i els par­tits se les tin­dran. Seria una manera de fer pinya de nou coin­ci­dint amb els judi­cis als pre­sos.

Després de la reunió Torra-Sánchez se sabrà fins on pot anar l’Estat en aquesta legis­la­tura. Els pre­sos també vin­dran aquesta set­mana, cap a Cata­lu­nya, però no lliu­res. Aquest anhel de la seva lli­ber­tat sí que ha eixam­plat la base social, fins i tot entre els espa­nyols pro­gres­sis­tes. S’està fent ja més que majo­ri­tari.