Final feliç a Salt?

Fa uns mesos, a Salt, va començar un doble procés que ha conduït a la situ­ació d'aquests últims dies. Pri­mer, s'incre­menta la tensió política en l'àmbit muni­ci­pal, en els plens, en les reu­ni­ons. L'opo­sició pitja l'acce­le­ra­dor i la corda es tensa, no sola­ment entre els regi­dors sinó també entre el públic assis­tent als plens i a l'ambi­ent ciu­tadà en gene­ral. En un altre ordre de coses, ben dife­rent, hi ha un incre­ment de la violència a tota la població, no sola­ment pel nom­bre de delic­tes, també per la gra­ve­tat que tenen. Assalts vio­lents a comerços i domi­ci­lis, atra­ca­ments al car­rer, etcètera. Tot això con­flu­eix en els fets del dilluns 22 de febrer, quan un grup nombrós de veïns que pro­tes­ten con­tra la delinqüència irromp en el ple i l'alcal­dessa ha de sus­pen­dre'l. Es reprèn el dijous 25 i, tot i que es repe­tei­xen els alda­rulls, el ple se cele­bra. El més impor­tant, però, és el que passa a fora de la sala, davant l'Ajun­ta­ment. Allà es con­cen­tren grups de magri­bins que dis­cu­tei­xen amb els veïns que havien assis­tit al ple i cri­ti­ca­ven la inse­gu­re­tat. Aquest és el punt de flexió del feno­men. Els magri­bins tit­llen els altres de racis­tes i es quei­xen dels con­trols poli­ci­als que diuen que patei­xen. L'acti­tud dels magri­bins és hàbil. La seva apa­rició en forma col·lec­tiva, mas­siva i pública –i amenaçadora, sobre­tot pel que fa a un grup d'uns dos-cents joves– és una mani­o­bra opor­tuna. A par­tir d'aquí es pro­du­eix un gir cab­dal en el con­flicte. El feno­men de la delinqüència passa a un segon pla i es parla, sobre­tot, de racisme. El gran foc a apa­gar ara és el del con­flicte ètnic. Encara que no ho sem­bli, hi ha més mà esquerra per ofe­gar aquest foc que no pas el de la delinqüència. Se cele­bra la cerimònia de la paci­fi­cació. Reu­ni­ons, decla­ra­ci­ons, fotos fra­ter­nals, som­riu­res. Feli­ci­tem-nos que hem sal­vat la con­vivència. Ale­gria gene­ral. Han esmorteït aquest foc. Molt bé. Però, i els altres dos, la tensió política i, sobre­tot, la delinqüència? No ens enganyéssim. Per ara, no hi ha final feliç a Salt. Pri­mer caldrà que es demos­tri que min­ven també aquests altres incen­dis. I per a això han de pas­sar set­ma­nes, mesos.