Germà petit, poder gran

Qui ho diria. Fal­ten poc més de set mesos per a les elec­ci­ons muni­ci­pals i sem­bla que ningú ho sàpiga. Aque­lla frase repe­tida fins a la saci­e­tat que el país viu moments excep­ci­o­nals, també és apli­ca­ble a les muni­ci­pals. Un dels poders fàctics a Cata­lu­nya com són els ajun­ta­ments sem­pre han estat el germà petit de les admi­nis­tra­ci­ons. Els que han de pido­lar sem­pre però que, en canvi, en l’àmbit polític són clau. Ho han demos­trat en aquests qua­tre anys de man­dat, empe­nyent les ger­ma­nes grans molt sovint i fent cos­tat a la política de país. Una admi­nis­tració que és la que atorga el poder de decisió al ter­ri­tori a les for­ma­ci­ons. I en qual­se­vol altra con­tesa local prèvia, a hores d’ara, faria mesos que els can­di­dats a les prin­ci­pals ciu­tats esta­rien pro­cla­mats. Faria mesos que estaríem sot­me­sos a aque­lla molesta pre­cam­pa­nya en què els caps de llista novells farien el pos­si­ble per començar a treure el cap i que els seus ciu­ta­dans sabes­sin qui són. Els embats i pre­sen­ta­ci­ons, al mes d’octu­bre, hau­rien de ser una cons­tant. Res d’això està pas­sant. Moment excep­ci­o­nal. L’únic símptoma que s’acos­ten elec­ci­ons és que, a la majo­ria de muni­ci­pis, els governs de torn estan posant en marxa a cor­re­cuita les grans obres. Aque­lles que els per­metrà arri­bar a les urnes amb un car­net de pre­sen­tació davant els veïns exhi­bint feina feta.

Pro­ba­ble­ment a hores d’ara la pre­cam­pa­nya es fa a través de les xar­xes. I als pobles petits, aquells que aspi­ren a pre­si­dir la cadira d’alcalde, comen­cen a anar a tots els fune­rals. Però en gene­ral no es res­pira aire de muni­ci­pals. El moment excep­ci­o­nal té tots els par­tits ocu­pats en altres coses. A hores d’ara, encara no se sap ni si el PDe­CAT es pre­sen­tarà amb aquesta marca o amb una altra. Què se n’ha fet, d’ICV? Ciu­ta­dans farà el salt amb llis­tes reals? O farà com el PP, que acos­tuma a pre­sen­tar can­di­da­tu­res for­ma­des per gent que no és ni tan sols del poble? Sovint s’acaba tenint la sen­sació que aques­tes coses, al final, només ens interes­sen als polítics i als peri­o­dis­tes.