Alteracions

Ahir anàvem en mànigues de camisa i avui és pre­cep­tiu l’abric. Alguns atri­bui­ran la tran­sició brusca al canvi climàtic. No soc dels qui dis­cu­tei­xen aquesta mutació pla­netària, no soc “nega­ci­o­nista”, però d’alte­ra­ci­ons sob­ta­des del temps com les d’aquests dos dies n’he vis­cut més que anys no acu­mulo sense que ningú els atribuís un ori­gen catastròfic. El canvi climàtic, feno­men natu­ral i cíclic en aquesta ocasió acce­le­rat per l’home, que corre el perill de no ser-hi a temps per adap­tar-s’hi, el dei­xa­rem per als grans dal­ta­bai­xos, com l’arron­sa­ment dels pols o la des­a­pa­rició d’algu­nes espècies vege­tals o ani­mals. Pas­sar de la calor al fred en vint-i-qua­tre hores, o vice­versa, con­firma que per molt canvi climàtic que hi hagi la natu­ra­lesa manté, de moment, vells cos­tums. “Per Tots Sants, capes i moca­dors grans”, deien i diuen els antics. Avui i demà podrem seguir la pres­cripció indu­mentària. Feia alguns anys que no era pos­si­ble, almenys en la part marítima on visc. La gent anava al cemen­tiri molt desa­bri­gada, gai­rebé a pren­dre-hi el sol. Les cas­ta­nyes, que volen foc viu, no es tor­ra­ven a casa perquè la calor des­a­con­se­llava encen­dre-hi foc, i la tor­re­facció era con­fi­ada a les cas­ta­nye­res del car­rer. Avui pot­ser la hi con­fi­a­rem igual­ment però un focus de calor a casa serà reco­ma­na­ble. “Boig com el temps”, deien i diuen els antics per refe­rir-se a per­so­nes ines­ta­bles i arbitràries. “Com el temps”, no com el clima, que era immu­ta­ble. Ara la boge­ria és com­par­tida.

Vaig seguint l’actu­a­li­tat. No hauríem de par­lar també amb alarma del canvi climàtic men­tal i polític? El pre­si­dent dels Estats Units Donald Trump en va ser el pri­mer símptoma, i el més vis­tent. Ara, Bol­so­naro al Bra­sil. Al mig, alguns països euro­peus abra­cen o admi­ren la pulsió contrària a la democràcia i són favo­ra­bles a “la llei i l’ordre”. Tots sabem què volen dir llei i ordre, en boca seva. A Espa­nya, són con­cep­tes molt con­ju­gats amenaçado­ra­ment. Serem a temps, els demòcra­tes, a atu­rar aquest des­glaç dels pols, aquest dal­ta­baix?

He vist i escol­tat els repor­tat­ges sobre els fets que es van suc­ceir entre el 26 i el 29 d’octu­bre de l’any pas­sat a Cata­lu­nya. Volen dir que hi caben tan­tes coses, en qua­tre dies? No hi va haver massa gent actu­ant, alguns sense que ningú els hagués recla­mat ni fos­sin útils en res i uns altres bus­cant pro­ta­go­nisme o asses­so­rant mala­ment? Puig­de­mont ha fun­dat aquests dies la Crida. Pujol li havia fet un adver­ti­ment: “La inde­pendència no es fa en divuit mesos.” També: “Pre­serva el par­tit, sigui CDC o el PDe­CAT.” Els con­sells no van ser ate­sos. La Crida suplanta el par­tit que va gover­nar una pila d’anys. Ens tro­bem davant una oscil·lació del temps o és un canvi de clima gene­ral? Abri­guem-nos.