Unions que ens fan forts

Les ciu­tats de Tar­ra­gona i Reus, pun­tals d’un ter­ri­tori de més de 500.000 habi­tants, que és la segona àrea metro­po­li­tana de Cata­lu­nya i un dels seus pols indus­tri­als i turístics, s’han mirat històrica­ment de reüll. Mal­fi­ada l’una de l’altra, punye­tera l’una amb l’altra. Pot­ser per aquesta des­a­vi­nença, uni­ver­si­tat, hos­pi­tals, aero­port i esta­ci­ons fer­roviàries –lle­po­lies per a totes dues– s’han anat situ­ant escam­pa­des, sense ordre ni cri­teri objec­tiu. Ara, final­ment, Reus i Tar­ra­gona han vist que o llui­ta­ven jun­tes, o el llop en forma de govern –l’espa­nyol però també el català– se les men­ja­ria vives. Feia molts anys que als repre­sen­tants polítics muni­ci­pals se’ls dema­nava uni­tat d’acció, sobre­tot per posar fi a un dèficit d’infra­es­truc­tu­res que també és històric i fla­grant en aquesta part del país. I sem­bla que ara sí: els alcal­des de Tar­ra­gona i de Reus, i també els de Vila-seca, Salou i Cam­brils, ja van sig­nar l’abril pas­sat un acord sense pre­ce­dents amb la Gene­ra­li­tat per fer un front comú a l’Estat. I aquests dies, alguns mesos després que al govern espa­nyol hi hagi hagut canvi de par­tit, es tor­nen a posar de cos­tat per recla­mar con­jun­ta­ment al Minis­teri de Foment que exe­cuti aquell acord fer­ro­vi­ari que implica, sobre­tot, la cons­trucció d’una estació fer­roviària inter­mo­dal al cos­tat de l’aero­port de Reus (una infra­es­truc­tura que ara per ara no entra en els plans del govern espa­nyol), la cons­trucció dels bai­xa­dors fer­ro­vi­a­ris de Belli­sens, a Reus, i de Lle­vant i Ponent a Tar­ra­gona, i la pla­ni­fi­cació d’una vari­ant inte­rior de mer­ca­de­ries apro­fi­tant trams de l’antiga línia Reus-Roda. Els alcal­des con­fien a poder reu­nir-se amb el minis­tre a molt esti­rar a prin­ci­pis d’any. “Tenim uni­tat, pro­jecte, lide­ratge i fer­mesa”, deia fa només uns dies l’alcalde reu­senc Car­les Pelli­cer. I Josep Fèlix Balles­te­ros afe­gia que el ter­ri­tori “està con­ju­rat per pri­mera vegada en dècades”. Massa dècades. La unió esdevé sovint una passa impres­cin­di­ble per fer-nos més forts. Aquí i arreu.