Premis Gaudí

Vaig ple­gar veles així que Joan Pera va haver agraït la recepció del premi Gaudí a la seva sen­sa­ci­o­nal tra­jectòria artística. Minuts abans havien guar­do­nat “la millor pel·lícula cata­lana de parla no cata­lana”. Entre les cinc o sis que entra­ven a con­curs, n’hi havia alguna que fos par­lada en català? Sí, una de sola, Les distàncies. En justa cor­res­pondència, i perquè totes les altres hau­rien d’haver cai­gut a l’altra cate­go­ria, va rebre el Gaudí a la millor pel·lícula. Ho vaig lle­gir l’endemà al diari.

En un any, una sola pel·lícula cata­lana par­lada en català. Per cele­brar-ho, el per­so­nal que es reu­neix al “marc incom­pa­ra­ble” on trans­corre la “gala” estrena ves­tits, cir­cula per l’“estora ver­me­lla”, es fa petons i es passa tres hores de rellotge veient frag­ments de les pel·lícules “nomi­na­des” pel jurat de l’“Acadèmia”, sem­pre les matei­xes perquè només n’hi ha cinc o sis, una sola en català. “Gala”, “estora ver­me­lla”, “nomi­nats”, “Acadèmia”... la para­fernàlia i la fra­se­o­lo­gia dels Oscar traduïda al català, i en algun cas mal traduïda. Nomi­nar sig­ni­fica “nome­nar”, con­trari de “selec­ci­o­nar”, que és el que em sem­bla que volen dir. En bon català la pel·lícula “nomi­nada” hau­ria de ser la gua­nya­dora. Quin bon català si només n’hi ha una que el parli?

Pròxima­ment, l’“Aca­de­mia” del cine espa­nyol cele­brarà la “gala” dels Goya per triar entre les que haurà “nomi­nat”. N’hi haurà més, és clar. Ancha es Cas­ti­lla. Algu­nes pot­ser seran les matei­xes que les pre­sen­ta­des a la nos­tra festa. Les distàncies, rebrà un Goya a la millor pel·lícula par­lada en un idi­oma dife­rent del cas­tellà? Exis­teix aquesta deferència? També lle­geixo al diari que l’actor que va rebre l’“esta­tu­eta” a la millor inter­pre­tació és un andalús d’Anda­lu­sia. Res en con­tra de la fili­ació i la bonica regió, Déu em lliuri de tal cosa, però ¿que no són uns pre­mis als equips tècnics i artístics cata­lans? Pot­ser m’he lle­git mala­ment les bases. De fet, no les he lle­gi­des mai.

A mi em sap greu dir aques­tes coses perquè estimo molt Isona Pas­sola, la pre­si­denta de la nos­tra Acadèmia del cine. En el dis­curs que va fer es va veure que ha de patir. Els diners no cir­cu­len. En va sol·lici­tar a les auto­ri­tats pre­sents. Va supli­car que apro­ves­sin els pres­su­pos­tos. Vostès no ho sé, però jo vaig enten­dre els de Pedro Sánchez, dels quals depe­nen els Quim Torra. També va sol·lici­tar que tor­nes­sin a casa els pre­sos i exi­li­ats. De moment aquests s’opo­sen a tal apro­vació.

Tenim tècnics i artis­tes merei­xe­dors de guar­dons però el català no arrenca al cine. Joan Pera, que també és dobla­dor, va fer un elogi del doblatge. Molt bé. De fet, par­len més en català, i més acadèmic i més de gala, els actors ame­ri­cans amb un Oscar que veiem a les pel·lícules de TV3 que els actors cata­lans amb un Gaudí.